PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Jeanne

Las carreteras se hallan bordeadas por un rojo infinito bajo unos centímetros de tierra y asfalto. Rojo sangre, rojo vergüenza. En una guerra, como todas sin compasión, los chivatazos de verdades o mentiras los usaban las tropas del alzamiento para castigar a tantos que no encajaban en los estrechos márgenes de su palabra libertad. De un pueblo de la meseta castellana huyó un grupo, compañeros de sindicato, aterridos ante la mancha unicolor que extendían por las cunetas. A través de los bosques del Pirineo consiguieron cruzar la frontera, esquivando uniformes en un largo camino. No lo tuvieron fácil, pero lograron una nueva vida.

Juan, y con él Juana, se salvaron y en el exilio, de los dos surgió Jeanne. Juan buscaba la justicia social, perseguida sin tregua en su país, por la que siguió trabajando en Francia. Juana pudo salir en las noches de París, sin ese corsé que la oprimía dentro de Juan coleccionando silencios ahogados y comportamientos reprimidos. Adaptaron el nombre a su tierra de acogida, disfrutando por fin del aroma de la fraternidad.


[Enllaç al relat al blog d’ENTC]


Deixa un comentari

Viatges i més viatges

Tots sabem que l’Alícia va seguir per un forat al conill blanc i va viure un munt d’estranyes i meravelloses aventures. Però hi ha una part que no s’ha explicat. Quan la Reina de Cors li deixa anar el primer “Que li tallin el cap!”, l’Alícia va provar de tornar al món d’on venia entrant al primer forat que va trobar. La Reina la va seguir, i totes dues hi van caure patint una translació en l’espai temps. Van sortir en una ciutat on un senyor amb perruca les va mirar força enfadat.

-Poden sortir del mig? –digué l’home amb accent francès

-Em dóna ordres a mi? Que li tallin el cap!

-Reina, potser aquí no…

-Una reina? Aquí els tallem el cap a elles! –sentencià Robespierre.

I totes dues van córrer a baixar pel cau d’on sortia tranquil·lament una eruga fumant un narguil.


—>> RELAT FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç al veredicte del concurs]


Deixa un comentari

Demasiado detallista

Piero, un joven artista, llega a Florencia cargado de sueños. Sus padres sirven en una finca desde donde se provee la despensa de un acaudalado comerciante que quiere hacerse un nombre con el mecenazgo. El patrón le preparó el camino. El muchacho, ebrio de ganas de comerse el mundo, lleva consigo sus toscos pinceles y un pequeño lienzo como carta de presentación. La fuerza que transmite el mar enardecido en su pintura convence al mecenas que le brinda una oportunidad. Deberá recrear una escena con algún personaje mitológico y, si le agrada, conseguirá su favor. Instalado en la residencia del señor, en el ala del servicio, se entrega a la labor con ansias. Cuando la termina, le muestra el resultado: un paisaje bucólico donde se halla recostada Venus casi desnuda. El opulento florentino se acerca a la obra con expresión complaciente, que muda en sorpresa al reconocer en el rostro de la diosa a la sirvienta más bella de su palacio y alcanza el color grana al recorrer su cuerpo con la mirada. Finalmente echa a Piero a la calle al reparar en el detalle del lunar en la cadera.


—>> Relat MENCIONAT per optar a l’ACCÈSSIT!!

[Enllaç al relat al blog ENTC] [Enllaç a la publicació dels mencionats]


1 comentari

Mañana sol, de momento

La casa ha comenzado a llenarse de hormigas, mariposas, ratones, perros, monos, panteras,…

-¡Noé, otra vez con tus mascotas! Llévalos a la barcaza, que aquí no los quiero.

-¡Pero mamá, allí sólo podré tener una pareja de cada!



2 comentaris

Nou Testament 2.0

King_Jesus està arrasant amb els seus vídeos a YouTube on es veuen en directe els sermons a diferents llocs. El compte @Jesucrist d’Instagram té milers de seguidors, les fotos dels pans i els peixos i la de Llàtzer són les de més “likes”. Ara ha enviat sol·licitud d’amistat des del Facebook a tots els usuaris del món, dient que vol repartir amor. Això altera l’ordre i els sacerdots del temple no ho permetran.

El detenen. Al Sanedrí Caifàs el vol jutjar però Jesús manté silenci, el colpegen i en fan burla pels grups de WhatsApp. El porten a Ponç Pilat que no vol carregar amb la decisió de la seva crucifixió. Llavors publica un “tuit”: “Feu RT per alliberar Jesús o LK per alliberar Barrabàs”. Twitter es col·lapsa mentre el comptador al costat del cor va pujant vertiginosament i l’etiqueta #salvemJesús ja no és “trending topic”.


—>> RELAT FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç al veredicte del concurs]


Deixa un comentari

Manualidades

Como si de una plaga venenosa se tratara, la envió a la tierra de los faraones, dándose cuenta mientras caían hacia su destino de que los puntitos negros habían pasado a ser algo mayores y con colorido rojo y naranja. Estaba claro que su hijo se había entretenido pintando y había modificado su creación inicial.

-¡Jesús, deja ya los colores! -gritó enojado- Esto no es serio, así la plaga pierde credibilidad… ¡Parecen mariquitas!

Y por ello, aunque las Sagradas Escrituras no lo recogen, tuvo que volver a enviar la tercera plaga.



1 comentari

Labores

Días y noches pasó Teseo dando vueltas dentro del laberinto en busca del extraño ser, primero soltando lana, luego recogiéndola para volver junto a su amada.

Días y noches pasó Ariadna temiendo por su amado mientras tejía una larga y hermosa bufanda. Hasta que la terminó y cortó el hilo.


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


1 comentari

Invenció del diable

No era un pomer, no. Inicialment l’arbre de la fruita prohibida no tenia pomes, cap ni una. Us explico com va anar, veureu.
L’Eva s’apropà a la seva parella amb una pera a la mà. Però a l’Adam no li agradaven les peres i va preguntar si no podia oferir-li una poma. Ella tornà cap a l’arbre a explicar-li a la serp. Llavors el diable va crear el primer arbre transgènic de la història i, a l’original perer, aparegué una poma ben apetitosa que ens va acabar fent fora del paradís.
Ja us dic jo que vigileu amb els transgènics…



Deixa un comentari

Turisme històric

El meu oncle és un científic que té la sort d’investigar sobre el que sempre l’ha apassionat: els viatges en el temps. Diu que, amb el seu equip de recerca, han fet realitat els “viatges exprés”. Segons ell, poden aparèixer en un moment concret del temps passat, estar-s’hi una estona i tornar al present.
Jo no em creia que fos cert, però em va dir:
– Te’n donaré una prova. Saps que m’interessen els moments històrics destacats, i que trobo significativa la seva representació pictòrica. Doncs m’he traslladat a alguns d’aquests moments. I, com sempre, portava amb mi el mòbil. Fixa’t per exemple en el quadre “La rendició de Breda”. Jo era allí quan el pintor va copsar el moment per a pintar-lo. Entre les llances dibuixades en veuràs una de curiosa. És el meu pal de ‘selfies’.
Vaig sortir corrent a comprovar-ho
.



1 comentari

Sortida escolar

Des de fa uns anys s’ha permés als instituts completar les classes de diverses matèries amb viatges en el temps, que ajuden a comprendre l’evolució de la humanitat, els descobriments, els avenços científics i tants altres camps d’estudi. La bombolla protectora Delta va ser un invent revolucionari, sense ella seria impensable fer aquests viatges, ja que quedaríem exposats a ser vistos i a patir mil perills, jugant-nos-hi la vida o la possibilitat de tornar. Però gràcies a la Delta, podem passejar-nos pel passat com suspesos en una bombolla: ho veiem tot “des de dalt”, podríem dir, i ningú ens pot veure ni tocar. És cert que no hi podem anar un grup gaire gran a la vegada, ni quedar-nos massa estona en cada any visitat, però per a l’ús educatiu, aquest tipus de bombolla protectora ens va com anell al dit.

Avui anirem a fer un recorregut per il·lustrar la història dels llibres i les biblioteques. Els estudiants d’ara no acudeixen a les biblioteques. Al voltant de l’any 2.200 començaren a caure en desús, quedant com a conservadores de rareses impreses en paper i altres suports físics.

– Nois, atents. Primera parada: Mesopotàmia, any 2.000 abans de Crist. Aquí veureu com feien els primers “llibres”.
– Perdoni Imma, vol dir que no hem anat a un taller d’escultura?
– No, no, David. El paper encara va tardar en inventar-se, per això picaven sobre maons i pedres deixant-hi les inscripcions que podeu observar. I ja existien les primeres biblioteques que els conservaven.
– Apa! per a ser escriptor havies d’estar ben fort! – tots riuen.

Fem un salt en el temps.

– Sóm al segle II abans de Crist, a Egipte. Contempleu la biblioteca d’Alexandria. Continua llegint