PETITES HISTÒRIES


2 comentaris

Musicalitat

Cansades d’estar tants i tants anys a la mateixa illa i veure incomptables tripulacions que sucumbien als seus cants, les sirenes van decidir que, per una vegada, canviarien els papers. Per això, quan va passar la següent nau, entonaren les seves melodies per atreure els mariners i en llançar-se a l’aigua embruixats per les harmonioses veus, van pujar a bord. Aquest cop els homes no van morir, sinó que van quedar obligats a cantar a les embarcacions que s’acostessin a l’illa. Amb moltes ganes d’aventures, les sirenes posaren rumb a unes altres terres. Durant unes setmanes van visitar unes costes precioses, però s’enyoraven i volgueren tornar. En apropar-se a casa, les seves oïdes digueren prou. Allò no hi havia qui ho aguantés. Van tenir clar que no repetirien l’experiència si no trobaven uns mariners amb un mínim d’estudis musicals.



2 comentaris

La torre de Babel

Volien construir un edifici gegantí, de proporcions bíbliques. Seria com una ciutat en vertical. Així, si queia un aiguat com els que baixen per les nostres rieres a la tardor arrossegant cotxes, ningú es mullaria ni un pèl. I començaren a construir.

Els paletes es cagaven en tot (inclòs el Creador), perquè encara no hi havia ascensors i els tocava pujar a peu tot el material. Al no existir el Tribunal Suprem, no els castigaven per delicte d’odi i per això Déu decidí aplicar (mai millor dit) la justícia divina: va confondre el seu parlar dividint-lo, amb l’objectiu que deixessin de col·laborar i abandonessin l’obra.

Llavors algú va ser més espavilat i es va afanyar Continua llegint


4 comentaris

Coses de veïns

-No sé -va dir ella- triem un vi que estigui bé… Però no hi ha molta varietat.

Eren a la botiga de sota de l’edifici que estava oberta fins tard, regentada per un pakistanès. Semblava mentida que cap dels veïns de l’escala tingués una ampolla a casa. També és cert que eren pocs a la comunitat, un per replà, potser és per això que estaven ben avinguts i organitzen sopars a la terrassa de l’àtic com el que estaven preparant en aquell moment.

-Una bossa de plàstic, si us plau.
-Ah, vasos de plàstic -digué el botiguer.
-No, no. Potser s’ha pensat que ens ho volem beure al carrer… Són per una caragolada de l’escala. Caracoles, sabes?
-Cara…?
Caracoles, con cuernos.
-Ah, cuernos, sí -va somriure burleta- oído, vesina tersera con señor àtic, sí.

Ell era del tercer, ella de l’àtic.
Van decidir agafar els gots de plàstic i fer botellón a la plaça..



2 comentaris

Comida familiar

Andrés nota un roce en el pantalón. Levanta la vista del plato hacia su cuñada, sentada justo enfrente, que le sonríe. El contacto sube por la pierna. Ajena a ello, su mujer sigue discutiendo con su hermano sobre una residencia para su madre. Al pasar de la rodilla a la entrepierna se endereza en la silla y mira fijamente a Estrella que sigue sonriendo. Andrés traga saliva. Ella llama a su hijo: “Bruno, siéntate que traen los postres”. El niño sale de debajo de la mesa: “Tito Andrés, devuélveme los indios que siguen escondidos entre las montañas de tus piernas”.


—>> MICRORELAT GUANYADOR!!


1 comentari

¡Ah del castillo!

-No podremos salir del castillo hasta el próximo Halloween porque la puerta estará cerrada, lo ha dicho el padre. Esto es muy raro.
-Al menos se ofrecen a ser nuestra familia adoptiva durante este tiempo. Parecen simpáticos.
-¿Quien tuvo la brillante idea de venir al castillo para el truco o trato? Yo no pienso quedarme aquí encerrada todo este tiempo…
-Las ventanas tienen rejas, por ahí no podremos irnos.
-Si al menos, como nuestros nuevos hermanos, supiéramos atravesar las paredes….



Deixa un comentari

Tuits enviats al 8è Concurs de Sant Feliu

S eguim
A lbirant
N oves
T endreses,
J unts
O brirem
R utes
D esconegudes.
I nventarem
S ols,
A stres,
N ebuloses…
T eixint
F iligranes
E ntre
L lençols
I
U niversos

—>> un dels GUANYADORS DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


S urt de casa
A mb una idea.
N omés vol
T ornar al
J ardí del veí
O n agafarà una
R osa vermella.
D irà a la mare
I al pare:

S altaré al pati
A buscar la pilota.
N o tarda gens,
T alla la F lor,
E ntra a casa,
L ‘amaga al darrere,
I donant-li diu:
U n regal, mama!

[Enllaç al tuit]


Crec que has begut massa. Es tracta de rodejar els cons, no de jugar-hi a bitlles amb el cotxe….

[Enllaç al tuit]


En realitat, el cavaller que havia d’anar a enfrontar-se al drac es deia Josep. Com que el seu cavall tenia mal a una pota, va anar-hi amb rodalies. Però el tren anava amb retard. Llavors va enviar un WhatsApp al seu amic Jordi. La resta de la història ja la sabeu. 

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Desde el día que murió…

¿CUESTIÓN DE INGREDIENTES?
Desde el día que murió Abel, Eva no le da más pastel de manzana.

HERENCIA
Desde el día que murió Melchor, Gaspar y Baltasar están peleados por ver quién se queda el oro.

EXPECTATIVAS FRUSTRADAS
Desde el día que murió no lo he vuelto a ver. Me extraña, con lo fantasma que él era…

INCONGRUENCIA
Desde el día que murió su amor, está roto el corazón de Lucía. A pesar de ello, sigue latiendo.

LIMITACIONES
Desde el día que murió su novio no ha parado de llorar encerrada en la habitación que compartían. Hasta hoy. No sabe nadar.

DAÑOS COLATERALES
Desde el día que murió Baltasar han sufrido pérdidas los artesanos pesebristas, los chocolateros, los proveedores de tejidos exóticos, los propietarios de carrozas y los figurantes de color. Muchos niños se han quedado sin su rey favorito con lo que no sabrán a quién entregar la carta. Y su camello ha acabado en una casa de acogida de la protectora de animales.

DESTINOS
Desde el día que murió está condenado a ayudar a los recién llegados al Hades, a darles acomodo en su caldera, a explicarles su funcionamiento y cómo pueden intentar reclamar al mismísimo diablo por ese destino sin escapatorias posibles. Las mismas que en vida daba a los deportados a Libia, donde él se sentía tan fuerte con su uniforme y el arma en la mano.