Tres tuit-contes amb frases fetes

#concurstuïtconte
El llop es gira quan bufant tomba les cases dels porquets: amaga que se li neguen els ulls. En el fons és un sentimental.

[Enllaç al tuit]

---

#concurstuïtconte
L’osset de peluix va passar-la prima quan la nena el deixà sol en marxar de vacances. A la tornada en quedava un conillet.

[Enllaç al tuit]

---

#concurstuïtconte
Seleccionant mainaderes, el pare que entrevista:
-Si toques l’arpa ja pots tocar el dos
-Jo de petita tocava el piano…

[Enllaç al tuit]

---

• Presentats a la proposta de Contes per a créixer: Tuit-contes amb frases fetes

Interrogatorio

– El bate, “¡Eso, bate!”, se le resbalaba de las manos pringosas y se le cayó desde lo alto de la escalera donde estaba subido, “¡Esa escalera!”, para aterrizar en la cara de Isabelita que estaba justo debajo. El bebé presenta heridas en la nariz y en un ojo. Ante esta descripción de los hechos y con las pruebas presentadas, ¿qué tiene que decir en su defensa el acusado?

La luz de la lámpara caía directamente sobre Jaime.

– ¡Fue un accidente, María! ¡Yo no quería romper la muñeca! -sollozaba el pequeño temiendo el castigo de la hermana mayor.

---

•  Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “El bate, «¡Eso, bate!», se le resbalaba de las manos pringosas”.

Textos per “La nit de les lletres” (3a ed.)

TEMA:  Tenir fred

Ostres, quin fred que fot aquí! A veure si agafaré una pulmonia! Però estic segur que aquí no em trobaran. Des de que vam decidir que el primer que trobaven era el que pagava la ronda de cerveses, gairebé sempre m’ha tocat pagar a mi. Ja veuràs com avui no. De fet, ja haurien d’haver trobat algú, no tarden mai tant. Quan algú s’amaga entre les caixes de fora, cau de seguida. Ara, aquí a la nevera dels congelats… Eps! ha saltat el cartró de la porta, i no puc obrir des de dintre! A veure si hauran marxat!!…

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]

 

TEMA:  Tenir pessigolles

Vam trobar en Pelut ajagut a terra, immòbil, fred… Feia dies que ho esperàvem, el veterinari ens havia dit que ja no s’hi podia fer res més. Però tot i saber-ho…
La petita Paula va anar-hi corrent i li va començar a fer pessigolles, com tantes altres vegades que el Pelut estava tombat, esperant que s’ aixequés botant alegrement. Això m’entristí encara més. Li hauríem d’intentar explicar, era la seva primera pèrdua…

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]

Monstruos familiares (…Quin us agrada més?)

El pequeño le entregó el dibujo, con cuatro figuras: una bola de pelo roja llena de dientes, un personaje con la cabeza enorme y multitud de ojos, un pulpo con muchas patas y un murciélago.
La maestra le pidió que le explicara de donde salían todos esos monstruos. Jaime le contestó:
“Nos dijo que podíamos pintar monstruos de toda la familia, y les pregunté en casa. El primero lo veo yo a veces en mis sueños, es muy simpático. El segundo es el tutor del instituto de mi hermano, dice que tiene ojos para vigilarlos a todos y la cabeza así de grande de todo lo que hablan. Luego mi madre me dijo que su jefe es un monstruo, un pulpo que la persigue por toda la oficina. Y el último es el chupasangre del banquero de mi padre.”.

---

• Escrit segons la proposta de Esta noche te cuento.

Però vaig presentar aquest altre:  Noticiario  …Quin us agrada més?

La finestra de la Sara

La Sara té una finestra a l’habitació,
de peu tot just hi pot posar el nassarró,
a estones de puntetes la veuràs allí
perquè així pot mirar el seu preciós jardí.

On nosaltres veiem papallones i marietes
ella hi veu fades i campanetes,
i quan amb vent fulles i flors voleien
són banderoles i estandards els que onegen.

La seva mare l’observa i esperarà,
la petita el que ha vist li explicarà.
El món dels contes prendrà l’habitació:
la Sara té una finestra a la imaginació.

---

• Presentat a la proposta “Finestres al món”

El Biel

El Biel, el petit de casa, juga amb el seu tren. El fa pujar de la catifa al sofà per una rampa improvisada. Uns ninos surten dels vagons i fan una excursió pel sofà amb motxilles a l’esquena. La mare el crida:
– Biel, recull que marxem!
El nen apila les joguines a un costat i agafa la jaqueta. Té algun problema amb la cremallera.
Pensatiu, mira cap al sofà i, tot capficat, pregunta a la mare:
– Mama, i si la cremallera s’enganxa i no va ni amunt ni avall?
La mare el veu preocupat i li segueix la mirada… llavors ho enten tot:
– Això passa amb les jaquetes, però no amb els trens. Som-hi, cap a Núria!

---

• Presentat al Concurs “Un tren d’històries” de FGC

—>> SEGON PREMI DEL CONCURS!!

[Enllaç a l’entrega del premi al Facebook de FGC]

Hora de dormir…

La lluna és plena,
llueix ben radiant.
La nena observa
el cel on brilla
com un diamant.
Es posa el pijama,
busca la sabatilla,
l’ajuda la mama:
és sota del llit.
L’hora del conte
abans de dormir
li explica una història
d’un hàmster petit.
La nena badalla
els ulls va tancant
i un somriure balla
en son rostre d’infant.

---

• Resposta a una proposta que vaig fer a la Tere SM en el seu blog on demana 200 muses.

La proposta és fer un escrit que inclogui les paraules “lluna, sabatilla, hàmster, diamant i somriure”, amb una condició afegida: que sigui en vers.

[Enllaç a l’escrit de la Tere SM al seu blog LaLlibretaVermella]

L’Ona i la nina

“L’Ona m’ha trencat la nina. Posaré pegament a la pinta de la seva”
A l’Ona li agrada usar aquella pinta petita pel seu serrell

#tuiterari15

---

• Presentat al Concurs literari i tuiterari de Castellbisbal.

[Enllaç al tuit]

Proyecto de ingeniería

Todo estaba dibujado en la pequeña libreta gris que llevaba en el bolsillo de su pantalón, hasta el más mínimo detalle: todas las líneas y su longitud, el color que iba a identificar cada ala, cada flap, cada superfície. Estaba seguro de que esta vez el proyecto sería un éxito, llevaba mucho tiempo trabajando en él.

Evidentemente no estaba solo en esta empresa. Nada más llegar a casa, llamó:

– ¡Ya tengo listos los planos! Papá, ¿me ayudas con las cartulinas para construir mi concorde?

---

•  Presentat a Relatos en cadena 2014-15.

Los bisontes

Pintando aquellos extraños bisontes calmaba su rabia.
Sus padres buscaron el consejo de psicólogos para encontrar una alternativa a las explosiones de ira de su hijo que, como entusiasta de la pintura, dejaban las paredes llenas de garabatos.
Le dijeron que podía seguir pintando, pero en unas grandes láminas, no en la pared. Un añadido que atrapó al chico fue elegir un animal concreto a representar. Escogió el bisonte.
Así pues en aquella casa hay dibujos y más dibujos de extraños bisontes. Sus padres nunca le dijeron que no eran azules, ni que no tenían trompa, ni que con diecisiete años debería saberlo.

---

•  Presentat a Relatos en cadena 2014-15.