La terra et crida
més fort quan ets lluny.
De sobte sents
amb uns castellers,
el cor en un puny.
Si una sardana veus ballar
o escoltes parlar català
a casa et sents transportat.
I on et trobis per Sant Jordi
regala a la parella
una rosa vermella
amb espiga de blat.
Unes roses vaig prometre
a la nostra Moreneta
i quatre ciris encendre
si curava ma filleta.
Tenia febre molt alta
amb tot el cos tremolava
i tan vermella la galta…
semblava que se n’anava.
Ja han passat aquells dies
ja la nina torna a riure
i agraeixo a la Verge
la joia del seu reviure.
La lluna és plena,
llueix ben radiant.
La nena observa
el cel on brilla
com un diamant.
Es posa el pijama,
busca la sabatilla,
l’ajuda la mama:
és sota del llit.
L’hora del conte
abans de dormir
li explica una història
d’un hàmster petit.
La nena badalla
els ulls va tancant
i un somriure balla
en son rostre d’infant.
La proposta és fer un escrit que inclogui les paraules “lluna, sabatilla, hàmster, diamant i somriure”, amb una condició afegida: que sigui en vers.
[Enllaç a l’escrit de la Tere SM al seu blog LaLlibretaVermella]
El passat
entre els dits s’ha escolat
Visc el present
moment a moment
M’apassiona el futur
pensant que hi seràs tu
És fosc.
D’aquella foscor sobrevinguda quan tot s’esvaeix.
Amb l’ànima trista,
falta la llum de les seves rialles.
Una hora, un dia, …
el temps passa.
Quan tens alegria
lleuger com el vent.
Quan malenconia
feixuc com un mamut.
Un dia, un mes, …
M’agrada quan jugues amb les teves nines.
Als teus ulls hi veig la tendresa
que vull creure que tu reps dels meus,
nina meva estimada.
Una bona poesia
és un text que enamora,
quan les paraules són cançons,
quan amb un ric llenguatge
ens transmeten emocions.
Una bona poesia:
la música feta lletra.
Les fulles ja no són dels arbres
són del vent de la tardor
que les bressola pel terra:
simfonia de sons i de colors
#micropoemes
PETITES HISTÒRIES