PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits presentats a la 2a edició de “Lletres de ràdio”

La separació dels germans fou traumàtica. Un d’ells és queixava de sortir perdent sempre que s’havien de repartir coses. I tenia raó: va ser l’altre siamès qui es va quedar el cor.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


L’escriptor se n’anava de festa amb les muses. Sabia que l’alcohol era un potent desinhibidor i elles, després de dues copes, deixaven volar la imaginació. Ell portava un caçapapallones per atrapar les idees en moviment.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

[Enllaç al tuit]


Va pensar que signant el divorci per fi aconseguiria la llibertat, deixant enrere un marit possessiu, ple de gelosia. Però tot just va començar l’infern: la seguia a tot arreu, l’amenaçava… Va entendre que només canviant de ciutat podria ser lliure.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

[Enllaç al tuit]


  • Presentats a la 2a edició de “Lletres de ràdio” organitzat per @OD_Catalunya. Calia incloure la paraula “separació”, “escriptor” i “llibertat”, respectivament.


3 comentaris

Cómo cambia el cuento

Todos conocéis la obsesión de mi madrastra por los espejos. No podía pasar por delante de uno sin preguntarle: “¿Quién es la más bella?”. Por eso, cuando llegó a aquel campo lleno de paneles solares fotovoltaicos, empezó a lanzar su pregunta a cada pequeño espejito hasta acabar en un psiquiátrico, loca de atar.

Así que no tuve que huir al bosque, ni conocí a los siete enanitos, ni mordí la manzana envenenada. Me ahorré toda la historia. Y no necesité a ningún príncipe para despertar y vivir feliz como una perdiz (y comer verduras… vegetariana que es una).



Deixa un comentari

Cabòries

Una vegada més, ha perdut el fil i, aquest cop, mai millor dit. I és que, per matar l’avorriment, ha decidit tallar una mica de la llana que tenia a les mans per fer un d’aquells jocs de cordes de quan era un infant. Del tortell li sembla recordar que li deien. N’ha nuat un tros, ha aconseguit posar-se’l entre els dits fins a reproduir la situació de partida i, tot d’una, ha vist que no pot jugar-hi sense companyia. Fa tant de temps que està sol, que no hi ha caigut; però és que necessitava una distracció i és el primer que se li ha acudit. Amb la gran aventura que esperava viure només entrar… Segueix caminant sense esma, gira cap aquí, gira cap allà, quan s’adona del que ha fet. On és el fil? Fa unes quantes bifurcacions que l’ha deixat anar, quan ha preparat aquell joc absurd! I ara, què farà? Com sortirà? Què pensarà l’Ariadna si passen les setmanes i no apareix? Tancat aquí dins de per vida, pot entendre la bogeria del Minotaure. Si tampoc ell tindrà manera de trobar la sortida, potser quan es topi amb la bèstia li pot ensenyar el joc de cordes. I convence’l de fer-se vegetarià.


  • Presentat a la 9a temporada de Vull Escriure (responent a la Crida 162 [Poeta Josep Carner] – contenir la paraula “vida” i opcionalment “el/la protagonista estigui atrapat en un laberint”).


2 comentaris

Una habitació amb vistes

La companya de classe li explicava que des de la seva terrassa veia el mar, que era uns carrers més enllà, i els arbres del parc que tenia just a sota de casa.

Ella, en canvi, obria la finestra, agafava una cadira i s’asseia per contemplar un riu. L’endemà unes muntanyes nevades. I a l’altre, la sorra del desert. La Mònica no tenia vistes, el seu pis donava a un minúscul pati interior de l’edifici. Però llegia, llegia molt, i vivia moltes vides mentre esperava que passés el temps per poder recuperar la seva.



Deixa un comentari

Imatges que són poemes, poemes que són imatges (Dies 1 a 4)

Dia 1 – Transforma aquest poema en una imatge:
TIC-TAC
Allò que comença és
des d’aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arranca.
[Enllaç al tuit]


Dia 2 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Si el tac li dóna un toc
la dent dirà adéu
deixant un rastre blanc com neu.

[Enllaç al tuit]


Dia 3 – Transforma aquest poema en una imatge:

Poema a la mida d’aquest moment.

[Enllaç al tuit]


Dia 4 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Espero la teva trucada amb el telèfon de la nit.
Marca el 0 i ningú ens veurà en la foscor.
Marca el 2 i et gronxaré amb una cançó.
Marca el 5 i sentiràs l’udol de l’home llop.

[Enllaç al tuit]



1 comentari

Las cuatro dimensiones

Nadie sabe quién es el asesino. Enrique se frota la barbilla con la mente llena de sospechas. Mercedes, al mirar por la ventana, se siente rodeada por la verde campiña inglesa. Antonio nota en su cuerpo el esfuerzo de subir una montaña, con ganas de dormir ya en el campo base. Y Ricardo se acaba de librar de unos  indeseables piratas.

En unos minutos, cada uno de ellos cerrará su libro y llegará, desde la dimensión literaria, a su estación de destino en Madrid.



Deixa un comentari

Tuits #fnacrraciones Sant Jordi 2019

Vull que els teus ulls em mirin amb delit. Agafa’m! Posem-nos còmodes al sofà. Porta’m amb tu, de passeig a un parc. Moguem-nos junts amb el ritme d’un tren o autobús. Marxem de vacances! El que sigui, però no em deixis en un prestatge omplint-me de pols.
  @Fnac_CAT

[Enllaç al tuit]


Des que van coincidir un Sant Jordi de costat a costat en una parada de llibres, l’Alícia, la Jo March i la George de la badia de Kirrin esperen amb deler tornar a trobar-se i parlar de les seves aventures.
@Fnac_CAT

[Enllaç al tuit]