El fin de un mito

Su reflejo le espera, impaciente, en el río. Se recoloca un rizo rubio que le adorna la frente. “¿Cómo puede hacerme esto, con lo hermoso que yo soy?”, piensa. No sabe qué le ve a esa ninfa, pues cuenta con un rostro pequeño y falto de proporción. Le ha dado un ultimátum: como no regrese junto a él ese mismo día, será el reflejo quien enamore a Eco hasta hacerla caer al agua de donde ya no saldrá.

---

• Presentat a XV Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “Su reflejo le espera, impaciente” (04/04/2022).

Musicalitat

Cansades d’estar tants i tants anys a la mateixa illa i veure incomptables tripulacions que sucumbien als seus cants, les sirenes van decidir que, per una vegada, canviarien els papers. Per això, quan va passar la següent nau, entonaren les seves melodies per atreure els mariners i en llançar-se a l’aigua embruixats per les harmonioses veus, van pujar a bord. Aquest cop els homes no van morir, sinó que van quedar obligats a cantar a les embarcacions que s’acostessin a l’illa. Amb moltes ganes d’aventures, les sirenes posaren rumb a unes altres terres. Durant unes setmanes van visitar unes costes precioses, però s’enyoraven i volgueren tornar. En apropar-se a casa, les seves oïdes digueren prou. Allò no hi havia qui ho aguantés. Van tenir clar que no repetirien l’experiència si no trobaven uns mariners amb un mínim d’estudis musicals.

---

• Presentat al VII Concurs de Microrelats Marítims, inspirat en els Mites de mar:  monstres i sirenes.