PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Feliç any nou!

La nostàlgia m’atrapa aquesta nit de Cap d’Any que és la primera que passem separats. I m’arriba una foto al mòbil: tu bufant un espanta-sogres. M’emociono en veure’t. Et trobo tant a faltar…

Si em demanessin de fer una miscel·lània de moments de felicitat, podria crear com una constel·lació de gotes, encabint en cada esfera un instant, un record magnífic. I en gairebé tots t’hi posaria a tu.

I és que, quan vas arribar a la meva vida, la vas omplir de colors, de sentiments que fins llavors no havia tingut per ningú. Triaria el dia en què per fi et vaig poder tenir als meus braços, eres tan menuda que no sabia ni com agafar-te. O la primera vegada que vas dir “Papa, tinc caca”, amb cara de satisfacció quan just t’havíem tret els bolquers. O quan, ja una mica més gran, un saltamartí va volar per davant teu i, després de l’ensurt inicial, vas apreciar els colors que amagava sota les seves ales amb sorpresa i curiositat. També n’hi hauria de les remullades al rierol del costat del càmping, en aquells estius plens d’excursions. La vida està feta de petits detalls, i l’alegria de compartir-la és la veritable riquesa.

Amb tot això rondant-me per dins, agafo el meu telèfon i em faig una selfie amb el meu millor somriure, el de pensar en tu.


  • Presentat a la 10a temporada de Vull Escriure (responent a l’especial “Amic invisible” de Nadal, per al company Zelder, contenint les 10 paraules que em va deixar: “nostàlgia, nit, miscel·lània, constel·lació, esfera, felicitat, saltamartí, caca, espanta-sogres, rierol”).


Deixa un comentari

Imatges que són poemes, poemes que són imatges (Dies 1 a 4)

Dia 1 – Transforma aquest poema en una imatge:
TIC-TAC
Allò que comença és
des d’aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arranca.
[Enllaç al tuit]


Dia 2 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Si el tac li dóna un toc
la dent dirà adéu
deixant un rastre blanc com neu.

[Enllaç al tuit]


Dia 3 – Transforma aquest poema en una imatge:

Poema a la mida d’aquest moment.

[Enllaç al tuit]


Dia 4 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Espero la teva trucada amb el telèfon de la nit.
Marca el 0 i ningú ens veurà en la foscor.
Marca el 2 i et gronxaré amb una cançó.
Marca el 5 i sentiràs l’udol de l’home llop.

[Enllaç al tuit]



2 comentaris

Santa Claus de los bosques

Ya es la segunda navidad que pasamos en los bosques y, de nuevo, queremos hacer regalos a los niños de las familias pobres. El año pasado, Marian y yo aprovechamos ropajes sustraídos a los carruajes asaltados para coser muñecos. Pero esta vez lo haremos mejor aún: hemos oído hablar de un señor con un trineo lleno de regalos tirado por renos y sabemos la ruta que seguirá. Cuando vuele bajo, justo cruzar las montañas, lanzaremos las redes sobre ellos. Seguro que le sobrarán algunos juguetes de los que lleva a las casas de la nobleza y nos los cederá para nuestro buen fin. Dicen que es un hombre de buen corazón. Y espero que os traiga muchas cosas a todos vosotros, lectores. ¡Feliz Navidad!


[Enllaç a la ronda 7 al blog d’ENTC]


Deixa un comentari

Noche de excesos

Yo soy una persona muy seria y respetable. Son rasgos que me caracterizan, tanto en mi trabajo en la multinacional que dirijo como en mi vida personal. Rara vez se me observa un comportamiento que pueda recibir otros calificativos. Aunque siempre hay una excepción.

Era uno de esos días con cenas navideñas de empresa que llenan los restaurantes de grupos heterogéneos. Y, ya se sabe, la gente bebe más de lo habitual y aprovecha para soltarse, especialmente en el bar de copas posterior a la comilona. Así que de repente me vi junto a una mujer morena, con unos rizos preciosos, que me gritaba: “¡Que baile el jefe, que baile el jefe!”. Se le unieron una muchacha rubia con una falda más que corta y un joven con la corbata en la cabeza a modo de diadema de tenis. A pesar de mi timidez, ante la arenga continuada al final me dejé llevar y me animé a bailar. Al acabar la canción, me abrazó la chica rubia, me besó la morena y el de la corbata me pidió un aumento de sueldo, a lo que no tuve otra que responder: “Lo siento chicos, pero ni soy vuestro jefe ni trabajo en vuestra empresa”.



Deixa un comentari

Versets de Nadal

El Nadal ja és aquí
ple de llums de colors,
l’arbre i les garlandes,
galets, torrons i cotilló.

Al pessebre la canalla
hi posa tot el bestiar
les figures, el riu, el pou,
i el caganer no hi pot faltar.

Les famílies es reuneixen,
que no se’t faci pesat,
si els petits canten nadales
sempre els pots acompanyar.

Oblida la mirada adulta
que amb els anys perd brillantor,
no t’ho pensis i posa’t
uns ulls d’infant plens d’il·lusió.

I demana als Reis alegria
per compartir-la amb tothom.
Des d’aquí jo et desitjo:
Molt bon any 2019!


1 comentari

Bon any 2018!

L’any nou ha nascut,
el tenim en bolquers,
l’hem de fer créixer
tractant-lo molt bé.
Donem cada dia
somriures, abraçades,
alguna alegria
i l’escalfor d’un petó,
així rebrà a la primavera
més formós que les flors.
En arribar l’estiu
veurem un jove ben fort
que voldrà aventures
i el pessigolleig d’un amor.
Quan la calor marxi
seguirà endavant
estona a estona, dia a dia,
amb nosaltres madurant.
Llavors tindrà la calma
i el caminar ferm
de qui amb recolzament
es prepara per a l’hivern.
Visquem l’any pensant
en mimar-lo de valent
perquè ens cuidarem a nosaltres
i estimarem la gent.

BON ANY NOU A TOTHOM!!


Deixa un comentari

Cuento de Navidad

Es Nochebuena. La familia de la pequeña Susana celebra la Navidad con la casa adornada y un enorme muñeco de nieve en el patio. Su padre está colocando las últimas luces en el tejado. Susana aprovecha que ha bajado de la escalera para subirse ella, buscando a Papá Noel en el cielo. Le quiere pedir inspiración y buen hacer con las letras para convertirse en una escritora de bellas historias cuando sea mayor. La mala fortuna le hace perder el equilibrio y con un grito empieza a caer, pero la escoba del muñeco de nieve se mueve para recoger a la pequeña antes de que toque el suelo. Susana sonríe mientras resuena un sonoro “Ho, ho, ho” entre las estrellas. Deseo concedido.


  •  Relat escrit per a la proposta “Amigo invisible” del blog “Esta noche te cuento” (havent de contenir un “muñeco de nieve”), dedicat a la Susana Revuelta.

BONES FESTES I ANY NOU 2017 A TOTHOM!!


1 comentari

Conte de Nadal (modern)

És 24 de desembre. Es va fent fosc, i pel cel ja viatja carregat de regals el trineu del Pare Noel amb el Rudolph al capdavant.
És 24 de desembre. Però la por no entén de dates, i pel Mediterrani va a la deriva una barcassa carregada de gent de totes edats. La costa els queda lluny. La foscor els va envoltant i serà difícil que els distingeixin des del vaixell de Metges Sense Fronteres que es mou per aquella zona.
El Pare Noel els veu i té una idea. Fa un xiulet i, quan el Rudolph se’l mira, li diu:
– Aquells que viatgen pel mar a les fosques no trobaran el camí. Avui fa una nit clara i nosaltres ens sabem el nostre de memòria.
El ren que guia el trineu entén el que se li ha acudit. Quan passen per sobre de la barcassa, el Rudolph fa un gest i es desprèn de la llum vermella que caracteritza el seu nas. Cau a tocar de l’embarcació i l’acompanya gronxant-se amb les onades.
Aquella nit els navegants ocasionals van sopar caldo calent.

 

BON NADAL A TOTHOM!!