PETITES HISTÒRIES

Tag Archives: Natura


by 1 comentari

Proporcionalidad

Un día mamá águila vio algo raro en su nido donde incubaba tres huevos. ¿De dónde había salido ese huevo minúsculo? No era racista, así que también lo incubó pensando: “Donde comen tres, comen cuatro”.
Como a los otros polluelos, le enseñaron el vuelo majestuoso de las águilas. Desde el puente los hombres ven al pequeño pájaro azul con todas sus plumas extendidas como las de sus hermanos.
Ahora, preparando la cena en la cocina, mamá águila espera los ingredientes: papá águila cazará un conejo, sus hermanos traerán ratones de campo y él se encargará de las hierbas aromáticas.

[Enllaç als relats presentats a l’octubre al Calendario microcuentista]


by Deixa un comentari

El petit ocell

– Parlant de cultura popular, aprofitarem la classe d’avui per donar veu a un rondallaire de la zona. Us presento en Fermí.

L’avi saludà els alumnes i començà.

Des de fa molt temps, per aquestes terres corre de boca en boca una llegenda que explica la història d’un ocell. I diu així.

– Sshh… Escolteu o us la perdeu.

Hi havia un petit ocell, blau i gris i blanc, al que li agradava molt viatjar. No només volar, no, sinó el que se’n diu viatjar: conèixer llocs nous, gaudir dels paisatges, saber de costums diferents, regalar els sentits amb noves sensacions d’olors, sabors, …
Des que va deixar el niu familiar havia visitat totes les comarques veïnes. Va passar del secà al regadiu, va tastar l’aigua de diferents estanys, va pujar a les serralades més altes que ens envolten, i va ser des d’aquell pic que ens queda darrera que va veure per primer cop el mar. Oh! Què era tot aquell llençol blau immens que s’estenia encara més enllà del que arribava a veure? ‘ És el mar’, li van dir, ‘aigua i més aigua, ben salada’. Alló fou tot un descobriment per a ell. Havia d’anar-hi. Havia de veure-ho de ben a prop. Així que cap allà s’adrecà. Continua llegint →


by Deixa un comentari

Tuits sobre el gust del Maresme

Un paradís
per als sentits
de la serralada
a la mar salada,
amb fruits de la terra i del mar
per ben acompanyats beure i menjar

[Enllaç al tuit]      

MAduixes de Vallalta ensucrades
RESplendint en copes vi d’Alella
MEntre ens acaronen les onades
Gaudeix-lo amb tots els sentits

[Enllaç al tuit]

Una maduixa molt presumida li diu a una altra mentre es mira al mirall:
– Estem molt bones, oi?
– Clar, som del Maresme

[Enllaç al tuit]      


by Deixa un comentari

Inquietud en el bosque

En el claro del bosque tenía lugar una reunión importante.
– ¿Alguien tiene alguna información más? – pregunto el ratón de campo.
– Desde el árbol he visto como se movía, ha sido cuando ha soplado el viento – contestó una ardilla.
– ¿Seguro? – insistió el ratón.
– Yo ayer aproveché cuando oscureció para dejar caer una piedra que lo rozó, y oí su lamento. Sonaba como un grillo, pero apenas se movió – dijo el búho.
– Parece inofensivo… – apuntó el gorrión.
– Yo no me fiaría… ¿Y si es una técnica para cazarnos?
– Pero, ¿a quiénes?
– No sé a vosotros, pero a mí me recuerda a otro como él que vimos hace unos meses. Apareció por aquí cuando pasaron los humanos, y creo que se fue con ellos.
– ¿Quizá está esperando a que pasen unos humanos para seguirlos?
La botella de plástico había quedado abandonada en el camino, ajena a la preocupación que había levantado entre las criaturas del bosque..


by Deixa un comentari

Tuits #tweetrelat #hemcrescutjunts imatge4

– I nosaltres on som?
– M’ha quedat una mica alta la foto.
– Com vols fer un selfie sense mirar la pantalla!

[Enllaç al tuit]  

Des de la finestra sempre havia vist el verd de l’arbre. Quan el van podar, massa, com un tronc, sentia tristor

[Enllaç al tuit]

En fer les maquetes, l’arquitecte sempre hi posa elements naturals. Acaben habitades com un micro-ecosistema

[Enllaç al tuit]


by 1 comentari

El mar

Té mil cares, mil humors,
mil colors, mil amors.
Font de vida, i de mort,
inspira art i aixeca passions.

A voltes tendre i dolç:
amb petites onades guarnit
que els nens gaudeixen molt,
s’hi banyen a la vora
i deixa que hi juguin divertit
fent-hi castells a la sorra.

En calma, ens bressola
amb son moviment pausat.
No cansa de sentir
com se’n va i torna a venir
tot resseguint la sorra
amb el seu so rítmic, mai callat.

De nit és tot negror,
còmplice d’enamorats
que volen discreció
ben enjogassats.
I brilla amb la lluna,
de mirall li fa,
desplegant-li una cua
com de núvia a l’altar.

Però també és ferotge
i la tragèdia porta
quan, com gegant que s’enutja,
desferma tota sa força.
Alça amunt les onades,
s’alia amb pluja i vent,
amb grans naus enfonsades
la por fa créixer en la gent.

Mar enigmàtic, de Posidó o Neptú,
vull viure sempre prop de tu.

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]


by Deixa un comentari

La dansa de la pluja

L’expert en danses rituals del poblat havia fugit després d’assecar els arbres amb la seva dansa de les collites… Des de llavors, havien de recórrer al jove aprenent.
Patien una forta sequera i necessitaven l’aigua. El noi només havia fet un curset sobre la pluja, però li van insistir. Mitja hora més tard, un fort ruixat caigué concentrat sobre la seva cabana. Ell, tot xop, digué als que el miraven atònits: “No era bona idea estalviar amb el curs intensiu”.

—>> TERCER PREMI DEL CONCURS!!