PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits de les “Micro series temàticas”

  • #MiSeF – tema: “cuentitos usando el título de algún libro CON MAYÚSCULAS entre el texto”

Mis vecinos están medio sordos. Lo sé porque EL CARTERO SIEMPRE LLAMA DOS VECES para que le abran la puerta.

—>>  TUIT TRIAT DINS ELS MILLORS DE LA SETMANA!!

[Enllaç al tuit]


El veterinario lo confirmó: EL DIENTE DE LA BALLENA con caries era el 184. MOBY DICK odiaba los empastes. Huyó MAR ADENTRO.

[Enllaç al tuit]


Se fue hacia ella cuchillo en mano. Quería ver LAS NUEVE CARAS DEL CORAZÓN, y no hablaba metafóricamente.

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe9 –  tema: “Ángeles y Demonios”

Los ángeles jóvenes quieren ir a las fiestas de los demonios: se divierten más que en las del cielo, demasiado inocentes…

[Enllaç al tuit]


Siempre habrá demonios que se escapen a las fiestas del cielo: dicen que de las del infierno ya están quemados…

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe7 – tema: “Monstruos”

Se acerca el monstruo de cuernos y grandes zarpas. Me quiere quitar el móvil. ¡No, que es de mi madrtuhcthjv thubjjjkj gtujfcnbirydhr

[Enllaç al tuit]


  •  #MiSe6 – tema: “las distopias, el viaje al retro futuro de la mano de ‘1984’ de Orwell”

La unidad 1984 está averiada: marca como prohibidos pensamientos intrascendentes como la lista de la compra.Está castigando inocentes

[Enllaç al tuit]      



Deixa un comentari

Tuits #tweetrelat #hemcrescutjunts imatge1

Li encanten les sandàlies.
Des de que s’ha desfet de la cua de peix no es cansa de mirar-se les ungles pintades

[Enllaç al tuit]       —>> TUIT GUANYADOR!!  


Al metro les seves passes sonen solitàries
Algú la segueix. Neguit. Por!
Merda! amb les sandàlies no pot còrrer

[Enllaç al tuit]


Aquestes sandàlies em van grans. No són les meves! Això d’haver de marxar corrents per que venia el marit…

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

La Cinta

La meva nina preferida és la Cinta. En tinc altres, però la veritat és que no els hi faig gaire cas. La Cinta era de la meva àvia, després hi jugà la meva mare, i ara fa uns anys que és meva. Van estar a punt de llençar-la, deien que portava mala sort…

Primer que si va fer caure l’àvia per les escales quan tenia a la seva filla de dos mesos en braços. No va veure la nina a terra, al segon esglaó. Ningú s’explicava com havia aparegut allí, sempre era al llit de l’àvia.

Després que si gairebé es crema la meva mare també per culpa de la Cinta. Va ser quan els Reis li van portar una nina que bevia d’un biberó. La meva mare estava encantada fent-la beure. La pobra nina va cremar-se amb l’estufa i per poc no es cala foc a tota l’habitació. Van trobar la Cinta al prestatge de damunt l’estufa, tot un altre misteri.

Però jo no crec que hi tingui res a veure, quina tonteria, i me l’estimo molt: la pentino, li poso el seu vestit blau i el llaç blanc, la trec a passejar, …

Ara, pel meu aniversari, estic pensant en demanar la nova nina que parla i camina. Ha de ser molt guai! Potser la Cinta podria ser la seva germana petita. Però quan li explico amb el catàleg de joguines a la mà, em sembla veure-li una expressió estranya. Si no fos una nina, pensaria que és gelosia.



Deixa un comentari

El pallasso

Des de la cuina sento que al menjador mare i filla riuen mentre el pallasso fa sonar els platerets. M’hi afegeixo i dic a l’Alba:
–    Veig que li has posat les piles noves que vaig preparar al prestatge.
–    Quines piles?… aquestes? – em diu assenyalant-les. Segueixen on jo les vaig deixar, al costat de les gastades.
Empal·lidits ens mirem el pallasso, que ens pica l’ullet amb un somriure diabòlic.



Deixa un comentari

Aparadors (Pi-relat)

Sóc a casa i penso: compraria un lluent vestit per mudar. Sorpresa majúscula m’enduré observant com en uns maniquís, ulls quiets jo espero, però fan les pupil·les tot de subtils moviments.

— Nota: L’aproximació del número Pi amagada és 3.141592653589793238462643383279 (31 dígits / 31 paraules).


[Enllaç als Pi-relats publicats]


Deixa un comentari

Si el veien…

Merda! Havia fet massa soroll!
Ja venien!! Només va ser a temps de sortir del lavabo i amagar-se a l’armari.

Ja havien entrat a l’habitació! Va contenir la respiració…

Arraulit com estava, per una escletxa veia el líquid roig que s’escolava per sota de la porta del lavabo, just en front seu.
Ho veurien!!… i llavors, tot s’hauria acabat: la seva dona, la seva filla, la seva vida, …
Hi havia alguna sortida?  No sabia què fer… estava aterrit!!

Si el pescaven pintat de vermell vestit de drag-queen, tot se n’aniria a fer punyetes.