PETITES HISTÒRIES


1 comentari

Dutxa reparadora

L’aigua. L’aigua caient pel meu cos. L’aigua que neteja. L’aigua que esborra restes de sang i…

Ara, sota la dutxa, penso que el món no és just, que hi ha massa porcs en un cos d’home i que arribats a un punt la dona segueix veient-se com el sexe dèbil.

Per què havia d’aguantar que es valgués del seu poder sobre mi? Primer per ser el meu cap, aprofitant-se de la meva necessitat de la feina. Després per ser més fort, immovilitzant-me en saltar-me a sobre.

Ara, sota la dutxa, segueixo respirant el seu alé, amb aquell tuf a alcohol i tabac. Segueixo sentint les seves mans fredes i molsudes grapejant-me els pits. Segueixo veient el sostre d’aquell petit despatx, darrera el rebost del restaurant, evitant mirar els seus ulls mesquins. Segueixo notant com se’m claven a l’esquena totes les coses de la taula amb el seu pes damunt meu, mentre s’abaixa els pantalons.

Dins l’atordiment del moment, la idea em va venir com un llampec. Una mà lliure, només això necessitava. A les palpentes vaig aconseguir agafar del calaix les tissores grans i les hi vaig clavar a l’esquena, una i altra vegada, amb tanta força com vaig poder. Va desplomar-se a terra, el molt bacó, amb un bassal de sang a sota.

Potser ja l’han trobat, se me’n fot.

Ara només vull que corri l’aigua i em netegi.


Anuncis


Deixa un comentari

El hombre íntegro

Era de los pocos detectives honrados que quedaban en la ciudad y por ello iban a condecorarlo. En la comisaría era difícil saber en quién se podía confiar, pero él no presentaba dudas, siempre perseguía la verdad. El día de la ceremonia al ponerle la insignia, la aguja, previamente empapada en veneno de efecto lento, no se clavó en la ropa sino en su pecho. Ya no entorpecería más las investigaciones con sus interminables preguntas.



2 comentaris

Tuits presentats al III Concurs de Microrelats Sergio Beser

-Analitzeu les 78 ganivetades, podrien ser de les amants
-Són 77 les dones implicades
-N’ha afegit 1 el forense, dient “Cabró”

—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


Per fi ha cantat. Perforem el ciment. Tindrem els diners! Marca 68 metres des d’aquí
Ha dit 78
No, 128
L’has mort massa ràpid!

[Enllaç al tuit]


Als 78 anys, després de tota la vida junts, es veié perdut quan ella preguntava qui era. Amb paciència es retrobaven cada dia.

[Enllaç al tuit]


A l’assaig clínic esperen eficàcia del 75%. Primeres proves: totes bé.
En Pau, neguitós pel resultat, és el pacient 78 de 100.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Tuits presentats al VI Concurs de microrelats negres de La Bòbila

L’assassí volia, com Peter Pan, no tenir ombra. Així les seves víctimes no el veurien apropar-se pel carrer de nit.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]


Tots els que s’emportaven el llibre en préstec, morien abans d’acabar de llegir-lo. Un fanàtic en celebrava el 35è aniversari.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]


El policia novell marcava amb guix el contorn del cos. La víctima va demanar que ho fes algú altre: la dibuixava massa grassa.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]      


-Que no parli
Li talla la llengua
-Escriurà
Li talla les mans
-amb la mirada
Li treu els ulls
-Para de torturar-lo i mata’l ja
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]      



Deixa un comentari

Grans expectatives

Ha preparat bé la seva fugida, un vaixell era una bona idea. No ha tingut problemes per embarcar. I sense cap escorcoll minuciós. Deixa enrere una dama amb el cor trencat i el joier buit. Va escollir una víctima fàcil de seduir. Ella era una mica gran i ell tan encisador…

Viatjarà un xic incòmode però era el passatge que es podia permetre. No volia vendre res abans de sortir per no aixecar sospites. Ara portarà sempre a sobre la bossa amb les joies, un munt de pedres precioses: robís, ametistes, safirs i diamants. Amb elles pensa començar una nova vida a la primera ciutat on arribi.

Poc a poc el vaixell va allunyant-se. Des del port els estibadors ja no poden llegir les lletres del seu nom al casc: Titànic.


  • Presentat a la convocatòria pels semifinalistes de primavera de Vull Escriure. El tema és “Ametista”, amb un màxim de 350 paraules.

[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]


Deixa un comentari

Diamants

Quan es va quedar sense feina les va passar magres per pagar la pensió a la dona i el fill. Però en acabar-se l’atur, era impossible del tot. “La mala pècora vol impedir-me veure el Dani”.

La situació desesperada el va empènyer a buscar una solució arriscada. Els companys menys recomanables de l’institut amb uns col·legues anaven a donar un cop en una joieria. Ell només havia de passar per la vorera just quan sortissin i endur-se el botí. Va accedir. Després es van trobar i ho van repartir. Es va sorprendre en rebre dos diamants grossos i un rellotge d’or.

-“Què en faig d’això? Necessito pasta!”

-“Dilluns tindrem un comprador. Mentrestant, cadascú guarda la seva part”.

I ara a casa no trobava els diamants!! El seu fill, amb ell aquest cap de setmana, li digué:

-“Mira papa, m’han donat deu bales de colors per les dues transparents que tenies aquí per a mi.”