PETITES HISTÒRIES

Tag Archives: Relat negre


by Deixa un comentari

Génesis

Sé que no es disculpa, pero la necesidad obliga a ciertas acciones que, en otras circunstancias, nunca llevaríamos a cabo. Viendo que como actor no me ganaría la vida, mis dotes de deducción y observación detallista me enfocaron al oficio de detective. Es difícil labrarse un nombre, y en Scotland Yard echaban por tierra mis intentos de unirme al cuerpo. Debía llamar la atención de alguna manera: si no me dejaban participar en sus investigaciones, les iba a proporcionar yo el caso y una completa solución. Lo preparé todo para que calificaran mis razonamientos y evidencias aportadas de brillantes cuando ellos estaban atascados en un callejón sin salida. Gracias a mi exposición, el culpable que les presenté todavía sigue en prisión por ese crimen. Con el disfraz adecuado, una falsa perilla y las sombras de la noche, fue fácil conseguir que aquel infeliz pagara por un asesinato que no cometió.

Sherlock Holmes.

  • Presentat a la proposta del Monstruoscopio 2022 de Esta noche te cuento, ronda 1, condicions: ha d’estar inspirat en el personatge assignat com alias (Sherlock Holmes) i incloure la paraula “tierra”.


by Deixa un comentari

Cambio de guión

Siempre lo habían pintado como a un chico conflictivo, y eso era algo con lo que no estaba de acuerdo. Más bien consideraba que el mundo se confabulaba contra él. Ya en el insituto le culparon del robo de unos microscopios. A pesar de que no lo pudieron demostrar, por no encontrar pruebas concluyentes, esa acusación quedó en su expediente. Luego, la chica de quien estaba enamorado no quería ni verlo porque se contaban de él muchos defectos y ninguna de sus virtudes. La gota que colmó el vaso llegó cuando le quisieron cargar con la muerte accidental de una anciana. Se explicó como un tirón de bolso que la hizo caer y golpearse con muy mala fortuna. Entonces se dio cuenta: la culpa era de quienes construían el relato. Esta vez sí que fue a por alguien. Se levantó desde esas letras de imprenta y liquidó a los guionistas. A partir de ahí, su historia la escribiría él mismo.


by Deixa un comentari

Cambio de guión

¿Cómo puedo evitar esta pesadilla? Quiero dejar de verte en mis sueños, tan radiante y hermosa. Empiezan con un recuerdo bonito, de alguna de nuestras escapadas de fin de semana, o simplemente un momento de ternura. Eso era la felicidad, y yo pensaba que duraría siempre… ¿Por qué tenías que cambiar? ¿Para qué esa falda cada vez más corta? ¿Con quién tantos mensajitos de WhatsApp? Sería más fácil olvídarte si no estuviera pudriéndome en esta celda, donde despierto con una realidad alternativa en mi cabeza, en la que eres tú la que sostiene el cuchillo ensangrentado.


by Deixa un comentari

“Private investigations”

L’inspector Ros i dos membres del seu equip entren a l’escena del crim. Els han explicat que la víctima, que havia estat trasllada a l’hospital al matí, acaba de morir. Així doncs, el cas ha passat a tractar-se d’un homicidi. Al rebedor, veuen al mirall unes lletres escrites amb pintallavis: “M A R C”. Serà el nom de l’agressor? Passen al menjador, on hi ha molts papers desendreçats. Estan una estona intentant esbrinar si els condueixen cap al mòbil de l’agressió, però no ho arriben a aclarir. No tenen temps per a més, han de marxar.

Dues hores més tard, l’inspector Ros amb tres acompanyants són de nou al menjador, mirant els papers, i aconsegueixen treure l’entrellat de com van produir-se els fets gràcies a unes marques que han trobat als fulls. Per saber qui n’és el culpable, passen a un tercer espai, l’habitació de la dona assassinada. A terra hi veuen un pintallavis, Continua llegint →


by Deixa un comentari

Tuits presentats a “El Segre de negre 2018”

L’egolatria fou la perdició de l’assassí en sèrie. Es delatà en triar les víctimes segons les seves inicials, per anar composant el seu nom
#micronegre

[Enllaç al tuit]

L’assassí arribà a la ciutat de nit. Va detectar que algú el seguia. L’experiència l’aconsellà actuar sense preguntar. Com en altres capitals europees amb riu, el portà a la barana i llençà el cos daltabaix per desfer-se’n. No sabia que pel Segre hi baixa poca aigua.
#micronegre

[Enllaç al tuit]

La policia espera informació d’un confident per avançar en el cas. El cap de la comissaria es posa nerviós veient com passen els dies sense novetats. El contacte li demana calma: ‘Li diuen “el Caragol”. Va al seu ritme i si el pressionem, s’amagarà a la closca.’
#micronegre

[Enllaç al tuit]


by 1 comentari

Dutxa reparadora

L’aigua. L’aigua caient pel meu cos. L’aigua que neteja. L’aigua que esborra restes de sang i…

Ara, sota la dutxa, penso que el món no és just, que hi ha massa porcs en un cos d’home i que arribats a un punt la dona segueix veient-se com el sexe dèbil.

Per què havia d’aguantar que es valgués del seu poder sobre mi? Primer per ser el meu cap, aprofitant-se de la meva necessitat de la feina. Després per ser més fort, immovilitzant-me en saltar-me a sobre.

Ara, sota la dutxa, segueixo respirant el seu alé, amb aquell tuf a alcohol i tabac. Segueixo sentint les seves mans fredes i molsudes grapejant-me els pits. Segueixo veient el sostre d’aquell petit despatx, darrera el rebost del restaurant, evitant mirar els seus ulls mesquins. Segueixo notant com se’m claven a l’esquena totes les coses de la taula amb el seu pes damunt meu, mentre s’abaixa els pantalons.

Dins l’atordiment del moment, la idea em va venir com un llampec. Una mà lliure, només això necessitava. A les palpentes vaig aconseguir agafar del calaix les tissores grans i les hi vaig clavar a l’esquena, una i altra vegada, amb tanta força com vaig poder. Va desplomar-se a terra, el molt bacó, amb un bassal de sang a sota.

Potser ja l’han trobat, se me’n fot.

Ara només vull que corri l’aigua i em netegi.


by Deixa un comentari

El hombre íntegro

Era de los pocos detectives honrados que quedaban en la ciudad y por ello iban a condecorarlo. En la comisaría era difícil saber en quién se podía confiar, pero él no presentaba dudas, siempre perseguía la verdad. El día de la ceremonia al ponerle la insignia, la aguja, previamente empapada en veneno de efecto lento, no se clavó en la ropa sino en su pecho. Ya no entorpecería más las investigaciones con sus interminables preguntas.


by 2 comentaris

Tuits presentats al III Concurs de Microrelats Sergio Beser

-Analitzeu les 78 ganivetades, podrien ser de les amants
-Són 77 les dones implicades
-N’ha afegit 1 el forense, dient “Cabró”

—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]

Per fi ha cantat. Perforem el ciment. Tindrem els diners! Marca 68 metres des d’aquí
Ha dit 78
No, 128
L’has mort massa ràpid!

[Enllaç al tuit]

Als 78 anys, després de tota la vida junts, es veié perdut quan ella preguntava qui era. Amb paciència es retrobaven cada dia.

[Enllaç al tuit]

A l’assaig clínic esperen eficàcia del 75%. Primeres proves: totes bé.
En Pau, neguitós pel resultat, és el pacient 78 de 100.

[Enllaç al tuit]


by Deixa un comentari

Tuits presentats al VI Concurs de microrelats negres de La Bòbila

L’assassí volia, com Peter Pan, no tenir ombra. Així les seves víctimes no el veurien apropar-se pel carrer de nit.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]

Tots els que s’emportaven el llibre en préstec, morien abans d’acabar de llegir-lo. Un fanàtic en celebrava el 35è aniversari.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]

El policia novell marcava amb guix el contorn del cos. La víctima va demanar que ho fes algú altre: la dibuixava massa grassa.
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]      

-Que no parli
Li talla la llengua
-Escriurà
Li talla les mans
-amb la mirada
Li treu els ulls
-Para de torturar-lo i mata’l ja
#relatsnegres

[Enllaç al tuit]