Terror | PETITES HISTÒRIES

14 gener 2023
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Tuits presentats al XI Concurs de microrelats de terror Can Mulà

Va a triar el taüt per al seu pare. Vol que hi pugui descansar ben còmode. També cal que tanqui hermèticament, un raig de llum pot ser fatal i acabar amb ell abans d’hora. Tingues en compte que, si te’l creues, voldràs portar molts caps d’all i una estaca de fusta.

[Enllaç al tuit]

La meva acompanyant a la festa volia integrar-se al grup.
A la sala s’adonà que era diferent a tots nosaltres, i va tenir por, molta por: als miralls només s’hi reflexava ella.
De seguida li saltàrem al coll.
Ara, amb una mica menys de sang al cos, ja és una més.

[Enllaç al tuit]

Al castell on s’allotjava aquella nit, a cada hora en punt s’escoltava un crit ofegat i un cop a terra. A les 4 va sentir batre unes petites ales que en entrar per la finestra prengueren forma humana. Pensà en fugir però era massa tard, ja tenia els ullals al coll.

[Enllaç al tuit]

Era la més poruga del grup, i en tenia motius. Avui en dia no et pots refiar de ningú. Tot i això, va començar a sortir amb un noi gaudint la nit de la ciutat.
Un dia feia tanta pudor d’all que va fugir-ne. L’endemà, acabat de perfumar, va poder-li clavar l’ullal.

[Enllaç al tuit]

Presentats al XI Concurs de microrelats de terror Can Mulà, tema: vampirs.

21 Octubre 2021
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Tuits presentats al VIII concurs de terror de Can Mulà

L’abella reina, tornant d’aparellar-se, li entrà a l’orella quan dormia. Mentre ell nota alguna molèstia, pon 2000 ous al dia
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]

Agafa la drecera del carreró. De dia. De nit, no. Coses terribles hi han passat. Ara té un fanal, però ell sap com apagar-lo.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]

Presentats al VIII Concurs de microrelats de terror.

18 Novembre 2018
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Tuits presentats al VII concurs de terror de Can Mulà

L’acupuntor reconeix a la llitera l’amant de la seva dona. Té contractura, amb dolor 4 de 10. Ara sabrà com és un 10 de 10.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]

El torturarà sense posar-li la mà a sobre: tancat a l’habitació amb una tele al sostre emetent programes del cor i realitys.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]

Presentats al VII Concurs de microrelats de terror.

23 Juliol 2018
by M.Carme Marí 2 comentaris

Amor a cachitos

Te bajaba con mi autobús a la capital, después de comer, y volvías también conmigo al acabar las clases en la universidad, o a veces en el último trayecto tras estudiar en la biblioteca. Solíamos charlar un rato, sobre todo si nadie más viajaba hasta tu pueblo que cerraba la línea.

Irradiabas vida y juventud con tu ropa colorida y unos complementos siempre a juego: colgantes, pendientes largos, pulseras en muñeca y tobillo… ¡Ay, esas miradas coquetas! Estaba seguro de lo que querías insinuar sin atreverte a decirme nada. Busqué ponerlo en claro llevándote a mi casa una noche. Pero no funcionó. Me rechazaste. Además noté que me tenías en poca consideración. Yo, en cambio, hacía meses que adoradaba cada parte de tu cuerpo.

Al final encontré la forma de que tus manos me acariciaran. Me serví de mi curso de taxidermia. Ahora, colocadas encima del bufet, siempre contienen azucenas y rosas para que cuando me rocen pueda percibir ese aroma floral que desprendías. Tus expresivos ojos los conservo en formol sobre el piano, desde donde sigo sintiendo tu coquetería. Y tus piernas, que nunca abriste para mí, las lancé al mar para no recordar tu desprecio.

Presentat a la Esta noche te cuento, inspirat en aquesta foto de Benoit Courti:

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]

29 Juliol 2017
by M.Carme Marí 2 comentaris

A les 9

Tocaven les 9 del vespre al rellotge de l’església. La va sorprendre sentir la porta del pis de davant, d’encà que s’havia mudat no hi havia vist ningú. L’Alba va posar l’ull a l’espiell, just a temps de veure la cara de la senyora que hi entrava. Era la dolçor personificada: cabells blancs i ondulats, unes ulleres rodonetes i primes sobre un nas petitó, i unes galtes d’aquelles que els néts omplen de petons.

L’endemà al vespre, tornà a sentir la porta. Era la mateixa velleta. I la mateixa hora.

El tercer dia al matí va coincidir al replà amb dos joves ben tristos, que sortien del pis veí amb una foto de la velleta en un marc. L’Alba s’hi va interessar: “Li ha passat res a la senyora?” Ells, estranyats, contestaren que l’àvia era a l’hospital des de feia mesos i dos vespres enrere havia mort.

L’Alba es quedà Continua llegint →

2 Juliol 2016
by M.Carme Marí Deixa un comentari

El tren

<<Em sento malament. He trencat el tren del meu fill.

Però és que no podia més. L’Arnau portava tot el dia, ¡tot el dia!, amb el tren. He estat sentint contínuament el seu xiulet i la reproducció del so d’una màquina de vapor. L’Agnès, la meva dona, hi jugava a estones. Quina paciència!

Jo endreçava la remesa rebuda d’antiguitats. Hi havia estris de cuina centenaris, com una planxa de carbó i un llum d’oli. Estava fregant aquest darrer per netejar-lo, quan ha tornat a sonar el xiulet mentre tots dos cridaven “Viatgers al tren!”. He desitjat “Això, pugeu-hi!”, pensant que des de dins no podrien tocar més el botonet amb la gravació del dimoni.

Després, silenci. He tret el cap al menjador. Només hi havia el tren damunt la taula i no me n’he pogut estar: l’he engegat i he deixat que avancés per les estovalles fins que ha caigut a terra.

Els remordiments em juguen males passades… Mentre queia he vist moure’s dins els vagons dos ninotets que s’assemblaven a l’Agnès i l’Arnau. Fins i tot diria que mostraven una expressió de pànic just abans que el tren s’estimbés i quedessin immòbils amb l’impacte.>>

– Al diari, l’endemà: Un antiquari posa a la venda una “llàntia meravellosa”.

Presentat al concurs del 2on Concurs de microrelats de terror de Sabadell

27 Abril 2016
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Sr. Patata

Pero nunca, sin saber bien por qué, dejarán de mirar hacia arriba esos ojos, pues quedaron cosidos en la frente. Al final decidió esa disposición. En su anterior obra, un señor en ese caso, los cosió en el lugar de las orejas y éstas, una en la boca y la otra en un pie, que fue a hacer de flequillo.
¡Cuánto deseó de pequeño ese juguete que nunca tuvo!

En el Instituto Forense seguían las investigaciones para encontrar al macabro perturbado. Era mejor que no lo descubrieran, porque si se quedaba sin empleo le faltaría la materia prima y entonces…

Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “Pero nunca, sin saber bien por qué, dejarán de mirar hacia arriba”.

12 febrer 2016
by M.Carme Marí Deixa un comentari

Afónico

Aparca en la última planta para encontrar sitio.

Con la compra hecha, baja en el ascensor. Planta -1: salen cuatro personas. Planta -2: se va otra, quedándose solo. Planta -3, -4, -5… Empieza a gritar, tocar botones y golpear la puerta. El centro comercial sólo tiene tres plantas de parking.