PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

El tren

<<Em sento malament. He trencat el tren del meu fill.

Però és que no podia més. L’Arnau portava tot el dia, ¡tot el dia!, amb el tren. He estat sentint contínuament el seu xiulet i la reproducció del so d’una màquina de vapor. L’Agnès, la meva dona, hi jugava a estones. Quina paciència!

Jo endreçava la remesa rebuda d’antiguitats. Hi havia estris de cuina centenaris, com una planxa de carbó i un llum d’oli. Estava fregant aquest darrer per netejar-lo, quan ha tornat a sonar el xiulet mentre tots dos cridaven “Viatgers al tren!”. He desitjat “Això, pugeu-hi!”, pensant que des de dins no podrien tocar més el botonet amb la gravació del dimoni.

Després, silenci. He tret el cap al menjador. Només hi havia el tren damunt la taula i no me n’he pogut estar: l’he engegat i he deixat que avancés per les estovalles fins que ha caigut a terra.

Els remordiments em juguen males passades… Mentre queia he vist moure’s dins els vagons dos ninotets que s’assemblaven a l’Agnès i l’Arnau. Fins i tot diria que mostraven una expressió de pànic just abans que el tren s’estimbés i quedessin immòbils amb l’impacte.>>

– Al diari, l’endemà: Un antiquari posa a la venda una “llàntia meravellosa”.



Deixa un comentari

Sr. Patata

Pero nunca, sin saber bien por qué, dejarán de mirar hacia arriba esos ojos, pues quedaron cosidos en la frente. Al final decidió esa disposición. En su anterior obra, un señor en ese caso, los cosió en el lugar de las orejas y éstas, una en la boca y la otra en un pie, que fue a hacer de flequillo.
¡Cuánto deseó de pequeño ese juguete que nunca tuvo!

En el Instituto Forense seguían las investigaciones para encontrar al macabro perturbado. Era mejor que no lo descubrieran, porque si se quedaba sin empleo le faltaría la materia prima y entonces…



Deixa un comentari

Afónico

Aparca en la última planta para encontrar sitio.

Con la compra hecha, baja en el ascensor. Planta -1: salen cuatro personas. Planta -2: se va otra, quedándose solo. Planta -3, -4, -5… Empieza a gritar, tocar botones y golpear la puerta. El centro comercial sólo tiene tres plantas de parking.


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

—>> FINALISTA DEL MES DE DESEMBRE!! [enllaç a la votació entre els 8 finalistes i tria del jurat]


Deixa un comentari

Tuits presentats al concurs de terror de Can Mulà

La víctima amb l’epidural no sent dolor, però està terroritzada veient com l’assassí li va tallant les cames a trossos.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]


Quan veu que l’àngel esculpit a la columna, en el reflex del mirall el mira amb un somriure diabòlic, arrenca a córrer.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]


Instal·lats a la casa nova senten cruixir la fusta del pis de dalt. Podria ser el vent, pensen, però no corre un bri d’aire.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]      


– Es queixa. Diu que no li agrada treure la pell i li demanen que ho faci.
– Al raïm?
– No, parla de la feina. És torturador.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]      



2 comentaris

Miralls

Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Què real li va semblar! Va notar com un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.

Va anar corrent al lavabo, a rentar-se la cara. Però davant la pica es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. Devia seguir somiant doncs la imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: s’hi veia reflectit, sí, era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat, que anava des de la templa fins la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Ell no notava res diferent al cap! Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.

Molt angoixat, decidí anir a casa de la mare, ella sabria què fer.
Al mirall de l’ascensor cap al pàrquing la sang era abundant, la ferida tenia molt mala pinta. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble.
Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins notar el cotxe al que embestia, com en el somni…

Fou el primer cas del que ara es coneix com “Futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?



Deixa un comentari

Tuits pel concurs “La masmorra de l’androide”

Veia el número de pis canviar mentre pujava amb l’ascensor …23, 24, 25, 26, 27… Va començar a cridar. L’edifici tenia 25 plantes
#cfft15

[Enllaç al tuit]


El forense esternudà mentre es posava la bata. De sota el llençol es sentí: Jesús.
El metge pensà: El senyor Rius sempre tan educat.
#cfft15

[Enllaç al tuit]


Signada la compra de la casa, van pujar a les golfes: volia tornar a veure aquells ninos grans.
Ara, amb llum, distingí els cadàvers
#cfft15

[Enllaç al tuit]      


Parlava amb el mans lliures:
-D’acord a les.. ep! ¡Un autocar ha xocat i està aturat al mig de la ronda! no sé si podré frenar a te
#cfft15

[Enllaç al tuit]      



2 comentaris

Noticiario (…Quin us agrada més?)

El recorrido de la cámara bajó sobre las pequeñas mesas y se centró en el detalle de unos dibujos: unos seres peludos, cabezones, con muchos ojos o con muchos dientes. Era un aula de educación infantil. Tenían mucho colorido, sobre todo se veía rojo, y también azul y negro. Un poco más allá enfocó unas gotas rojas y unas batas manchadas, y el zoom dejó ver que también estaban rasgadas y rotas. No le permitieron grabar más, era demasiado impactante. Acabó la secuencia con un fundido sobre la pizarra donde con demasiado acierto estaba escrito el tema del día: “Monstruos”.


[Enllaç al relat al blog ENTC]

També vaig escriure aquest altre pel mateix tema:  Monstruos familiares   …Quin us agrada més?