PETITES HISTÒRIES


2 comentaris

Miralls

Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Què real li va semblar! Va notar com un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.

Va anar corrent al lavabo, a rentar-se la cara. Però davant la pica es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. Devia seguir somiant doncs la imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: s’hi veia reflectit, sí, era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat, que anava des de la templa fins la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Ell no notava res diferent al cap! Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.

Molt angoixat, decidí anir a casa de la mare, ella sabria què fer.
Al mirall de l’ascensor cap al pàrquing la sang era abundant, la ferida tenia molt mala pinta. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble.
Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins notar el cotxe al que embestia, com en el somni…

Fou el primer cas del que ara es coneix com “Futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?


Anuncis


Deixa un comentari

Tuits pel concurs “La masmorra de l’androide”

Veia el número de pis canviar mentre pujava amb l’ascensor …23, 24, 25, 26, 27… Va començar a cridar. L’edifici tenia 25 plantes
#cfft15

[Enllaç al tuit]


El forense esternudà mentre es posava la bata. De sota el llençol es sentí: Jesús.
El metge pensà: El senyor Rius sempre tan educat.
#cfft15

[Enllaç al tuit]


Signada la compra de la casa, van pujar a les golfes: volia tornar a veure aquells ninos grans.
Ara, amb llum, distingí els cadàvers
#cfft15

[Enllaç al tuit]      


Parlava amb el mans lliures:
-D’acord a les.. ep! ¡Un autocar ha xocat i està aturat al mig de la ronda! no sé si podré frenar a te
#cfft15

[Enllaç al tuit]      



2 comentaris

Noticiario (…Quin us agrada més?)

El recorrido de la cámara bajó sobre las pequeñas mesas y se centró en el detalle de unos dibujos: unos seres peludos, cabezones, con muchos ojos o con muchos dientes. Era un aula de educación infantil. Tenían mucho colorido, sobre todo se veía rojo, y también azul y negro. Un poco más allá enfocó unas gotas rojas y unas batas manchadas, y el zoom dejó ver que también estaban rasgadas y rotas. No le permitieron grabar más, era demasiado impactante. Acabó la secuencia con un fundido sobre la pizarra donde con demasiado acierto estaba escrito el tema del día: “Monstruos”.


[Enllaç al relat al blog ENTC]

També vaig escriure aquest altre pel mateix tema:  Monstruos familiares   …Quin us agrada més?


Deixa un comentari

Cuentos de terror y ultratumba

En el bar comentan:
-El emparedado de hoy?
-Recién hecho, el vecino cojo del 5°. Si vas por la escalera todavía oirás sus gritos.

[Enllaç al tuit]


En la azotea del castillo vio las sábanas secarse al viento en el ocaso. Luego su anfitrión le dijo que no habían hecho la colada.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Presències

Fa temps que et vull explicar què em passa. Necessito explicar-ho a algú perquè si no em tornaré boig. Tu ets la meva millor amiga, potser em puguis entendre.

Tot va començar mes i mig enrere, quan el meu pare estava a casa al llit, en fase terminal de càncer, del mateix càncer que van patir la seva mare i la tieta. Aquell dissabte 4 d’abril, recordo perfectament el dia, vaig anar a la seva habitació i als peus del llit hi havia asseguda la meva àvia. Bé, era com ella, però més incorpòria. Em vaig quedar glaçat. Amb un fil de veu vaig cridar-la “àvia?”. Però no em va sentir, ella seguia mirant el seu fill. I al seu costat es va quedar tothora.

Tres dies després va morir. Vaig suposar que va venir per acompanyar-lo a fer el viatge al més enllà.

Dues setmanes més tard, vaig veure aquell jove. Baixava pel carrer amb dos acompanyants desdibuixats, que només jo veia. Al pas de vianants el va atropellar un cotxe.

Després n’hi ha hagut altres…

Per fi m’he decidir a explicar-t’ho i vaig buscant una estona de tranquil·litat a soles amb tu. I tot just fa dos dies que no es desenganxa de tu la teva cosina, aquella que es va ofegar al riu… Què t’explico jo ara?