La fada Primavera estava molt preocupada, i en tenia motiu: havia perdut la vareta màgica! Les seves companyes Flora i Fauna sempre li havien dit que era una despistada, que no recordava on guardava les coses, però aquest cop l’havia feta grossa. No podia estar sense la vareta! L’havia de recuperar de seguida. “A veure, tornaré a repassar els meus moviments d’ahir.” A la nit va adoptar la mida petita per anar d’amagat a l’habitació de l’Andrea, la filla de l’Aurora. Li agradava visitar-la sovint, s’hi assemblava tant… però només en l’aspecte físic, perque estava feta una bona peça. Recordava entrar per la finestra, somriure en comprovar que als darrers dibuixos penjats a l’habitació encara hi sortien les fades, veure-la adormida al llit, passar-li la mà pels llargs cabells rossos, o potser li va passar la mà amb la vareta?
L’Andrea estava ben sorpresa amb els aconteixements del dia. Es va aixecar per anar a l’escola i en pentinar-se va notar un passador estany enredat entre els cabells. Se’l va deixar posat com una agulla més al monyo i no hi va tornar a pensar. En arribar a classe, sentint el “Bon dia” amb que tots junts començaven la jornada va pensar “La Rosa sembla un gripau quan parla” tot movent el cap. I com a resposta va sentir-se un “croac” a l’aula mentre la Rosa, molt sorpresa, es posava la mà a la boca. La mestra va començar a explicar la lliçó i l’Andrea, avorrida, pensava “No marxarà pas, no” negant amb el cap. Al moment la professora va sortir corrents per una urgència al lavabo. Després altres desitjos o pensaments es van anar fent realitat. Així va veure com el Francesc pujava als arbres del pati com si fos un esquirol, la Teresa feia els exercicis per ella, la Dolors llepava les flors amb un brunzit d’abella omplint l’aire i el Martí sortia volant per la finestra. Un matí ben estrany, sí.
- Presentat a la proposta La fábrica de paraules (responent a la crida 79: contenir la paraula “aire” amb el repte afegit de fer aparèixer al relat un personatge de conte de fades).
PETITES HISTÒRIES 