PETITES HISTÒRIES


2 comentaris

1 de noviembre

«No hay tiempo que perder», dice mi abuela. «¡Apúrate, ya empiezan! Es tu primera fiesta de los muertos desde que llegaste a México, cuando enfermé y tus padres volvieron para cuidarme. Te gustará.» Me coge de la mano para ir al patio. Está muy bonito, lleno de flores, comida y juguetes. Delante del altar señala: «Mira esas calaveras dulces» y me hace leer el nombre que llevan en la frente. Me esfuerzo con las letras y, sonriendo, digo: «Pe-dri-to». Es una pena que papá y mamá no me hayan oído, porque se alegrarían mucho y quizá así dejarían de llorar delante de mi foto.


—>> RELAT FINALISTA DE LA SETMANA!!

[Enllaç als finalistes de la XIV edició Relatos en cadena]


Deixa un comentari

Les flors de Sant Martí Desvalls

El nostre poble sempre ha estat molt actiu en el món de la cultura. Quan a Barcelona es van reinstaurar els Jocs Florals al segle XIX, també vam crear-ne uns d’àmbit local.

Amb la guerra tot es va aturar. Després ho vam voler reprendre, d’amagat és clar. Però al poble veí hi havia anat a viure una família de Castella simpatitzant amb el règim, i sabíem que ens denunciarien a les autoritats, que perseguien qualsevol manifestació de la cultura catalana. Per a evitar-ho, en lloc dels Jocs Florals vam convocar un Concurs de Flors. Es tractava de portar una planta florida en un test folrat amb un paper bonic. A la cara interior del paper es trobava el poema que concursava.

Tot i l’aparença innocent del concurs, els castellans no se’n refiaven i van voler assistir a l’entrega de premis a l’ajuntament. Això va fer que no es poguessin llegir els poemes premiats a l’acte, però no va ser cap impediment per gaudir d’una gran festa. Els pobres castellans no s’explicaven com podíem donar el primer premi a aquella planta tan escarransida.