PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Sense dir ni piu

Ell es creu molt llest, pensa que ho té tot controlat. I fins fa ben poc era així.

El Ferran sortia al matí de casa seva i anava a treballar. Amb la jornada partida, es quedava a dinar al bar restaurant que hi ha al costat de l’oficina i després hi continuava fins a quarts de set. Llavors, cap a casa. En arribar ajudava a banyar el Pol, el distreia jugant amb figueretes d’animals marins: el pop, la balena, el dofí,… Mentrestant l’Emma, que va deixar la feina quan va néixer el seu fill, acabava d’enllestir un bon sopar.  Hhmmm, com li agradava especialment al Ferran aquell peix amb salsa d’ametlles tan bo de la seva dona.

L’Emma ara té tot el dia per dedicar-lo al seu bebè, i també per pensar i adonar-se que el Ferran està diferent des de fa temps. De fet, potser ja mostrava alguns comportaments estranys quan li anava creixent la panxa i ella es trobava pesada i lletja. Hi treballarà, vol prendre la iniciativa per millorar la situació. Amb la idea de compartir més estones amb ell, decideix Continua llegint

Anuncis


Deixa un comentari

Seven

Él es el único culpable de todo. Murió por pecar y pecando murió.

La soberbia fue primero. Creerse tanto siendo tan poco.
La envidia vino después: ¿por qué a éste le hacen caso y a mí no?
La lujuria le siguió. Fantaseaba imaginando veladas con sus compañeras de trabajo a la tenue luz de las velas donde atendían sus deseos más inconfesables. Tantas ocasiones se recreó con ello que no pudo controlar sus manos y empezó a rozar el pecho a varias de ellas en la oficina. Lo echaron.
Su ira no tuvo límites.
Pensó que de haber tenido dinero la respuesta habría sido distinta, así que resolvió gastar lo mínimo. Dejó el piso para ahorrarse el alquiler y se instaló en el coche.
Allí no estaba mal del todo. Al no tener que ir a trabajar eliminó los movimientos innecesarios y, cuando era inevitable, usaba el coche.
Atrapado por la gula en el asiento del conductor se alimentaba a base de comida preparada de baja calidad llena de grasas. Engordó sin límite. En su último desplazamiento ocupaba todo el espacio disponible frente al salpicadero. Y continuó engullendo hasta que su enorme panza bloqueó el volante. Se despeñó por un barranco al no poder trazar la curva.



Deixa un comentari

El mètode Rigall

Em presentaré: em dic Guillem Rigall i sóc un reconegut contorsionista del Circ du Soleil. He fet gires per tot el món, he creat el meu propi mètode, he rebut premis, i tot ho dec als pares. A ells i a la seva prudència. Us ho explicaré.

Quan va començar el meu embaràs, l’àvia els digué que als metges només s’hi ha d’anar en cas de necessitat, que si se n’abusa, no t’atenen igual de bé. Com que la mare es trobava perfectament, van fer les mínimes visites mèdiques. Fins que va arribar el dia previst per al meu naixement, però allí dins m’hi trobava tan a gust que no tenia cap pressa per sortir. I així van anar passant les setmanes i els mesos, jo sense moure’m i els pares, tot i la panxa una mica més gran, plens de prudència, mirant de no molestar.

Quan per fi vaig néixer recordo que, en lloc de plorar i buscar el pit, vaig demanar una maquineta d’afaitar. Atípic, oi?


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


Deixa un comentari

Se precisa ONG

Experimenté un terremoto de magnitud 9 cuando leí tu nota. Te marchabas. Así, sin más. Ningún aviso de la oficina geológica, ni sismógrafo detectando un mínimo movimiento previo. Los cimientos en los que me asentaba sucumbieron al recibir la noticia. Primero fue mi pierna derecha la que falló y llevó la rodilla al suelo, luego la izquierda, incapaz de sostener toda la estructura, me acabó de derribar. Los brazos acompañaron, la cabeza laxa.

Pasan los días, sigo en ruinas y veo imposible levantarme yo solo. Necesito ayuda del exterior… Quizá con el tiempo alguien acuda al rescate en misión humanitaria.


—>> MICRORELAT GUANYADOR DE LA SETMANA!!

[Enllaç al podcast del programa del 25/11/2017 – del minut 30:50 al 35:10 llegeixo el relat i els professors de l’Escola d’Escriptura en fan la valoració.]


Deixa un comentari

Adaptació

En Jack Spatt, el famós pirata que aterria el Carib, estava bojament enamorat de la Lucy, la filla del capità de les tropes angleses. Des que la va veure al seu vaixell durant la darrera escaramussa, en sortir un moment de la cabina sobre el pont de comandament, que només es delia per tenir-la entre els braços. Als seus homes els havia dit que perseguien la nau anglesa per segrestar-la i demanar un abundós rescat per ella. Però un cop la tingués al seu costat, pensava deixar l’arracada i el lloro i abandonar la vida de pirata.

Tot d’una, mentre seguia amb la ullera de llarga vista el moviment del galió, va observar com una boira impensable en aquelles latituds el va envoltar i el deixà de veure. Durant tres dies van rastrejar la zona infructuosament, fins que van encertar al punt exacte del triangle on la mateixa boira els va projectar també a ells 400 anys endavant.

Ara es troben en un veler, amb diferent arracada (piercing) i lloro (aquest és estèreo) perseguint un iot. No van poder piratejar la seva wifi per robar les claus bancàries del magnat del petroli, no tenien prou cobertura, però les obtindran a canvi de tornar la seva filla després d’atrapar l’embarcació. Això és el que Jack ha dit als seus col·legues, però ell pensa deixar la vida de hacker quan tingui la noia al seu costat.


[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]


1 comentari

Segundo de bachillerato

“Ella no te conviene, Andrés”, me decías a menudo, “su amor es pasajero como una pompa de jabón, necesitas a alguien que te ame de verdad”. Yo pensaba que la querías para ti. Pero tras el extraño accidente no parecías afectado por su repentina ausencia. Algo no encajaba. Hasta ayer. Volví a mirar la foto del anuario del instituto. Estábamos juntos los tres cuando pedí a Elvira: “Si me quieres, cuando el fotógrafo dispare levanta una ceja y ladea la cabeza, así siempre recordaremos nuestro amor”. Me fijé en ti, en tu pose en la foto, y por fin comprendí.


—>> Vaig passar a la segona ronda de la Copa ENTC!!

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]