PETITES HISTÒRIES


1 comentari

Positivo

Londres, 1974. Sigue lloviendo. La pequeña maleta sin deshacer en un rincón. Sobre la cama del hotel, una colcha descolorida. Sentada en el borde, Inés, con los ojos enrojecidos y el alma encogida, mira una y otra vez el resultado de la prueba. Todavía duda… ¿es la decisión correcta? Llora..


—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!  (va quedar el 3r)

[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

[Enllaç a la votació de millor relat d’agost]

Anuncis


1 comentari

Canvis

Vull tirar enrere per la línia del temps fins a tornar-te a trobar i canviar algunes coses. Ho faré diferent per tenir un bon futur junts. Estic convençut que és possible arreglar-ho.

Per començar aquest cop no tindré pressa, s’ha acabat anar corrent a tot arreu. A més el pis el comprarem on tu sempre havies volgut, a la ciutat, per poder anar caminant a la feina. I tindrem tres despertadors, així si un falla sempre ens en quedarà un altre, i no discutirem per si sonarà massa d’hora.

Mentre camino enrere pel temps ja pensaré què més canviar. Però aquest últim punt és bàsic per evitar adormir-nos aquell dia en què hem d’arribar a la feina de matinada, a la mateixa hora que els borratxos tornen d’una nit de gresca per l’autopista..


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


Deixa un comentari

Adaptación

En el bufete soplan aires de renovación. Tras asistir a un seminario de marketing agresivo, los socios fundadores han decidido sentenciar al despido a los abogados de mayor edad. No se dan cuenta de que con ello pierden su valiosa experiencia, fuente de sabiduría y de líneas argumentativas para preparar las defensas de los casos. Por mi parte, y como previsión, he empezado a usar crema antiarrugas varias veces al día. Sorprendida, he observado que surte un potente efecto rejuvenecedor: ayer presenté un ejemplo basándome en Barbie y Kent y hoy, al acabar la reunión matinal, me ha salido del alma un “¡hasta el infinito y más allá!”. Quizá tendré que ajustar la dosis..



Deixa un comentari

De soluciones e ingredientes

Ayer, entre sollozos, la vecina me explicó su última pelea con el novio. Así! me puso la cabeza. Al acostarme me pesaba una tonelada. Será por eso que me he levantado sin ella, debe necesitar ración doble de descanso.

Bueno, ya me las arreglaré. Lo podré disimular levantando el cuello de la gabardina y con un sombrero encajado. El único problema es cómo sujetar el violín para tocar esta tarde en la función. Hhhmmm… Un soporte con pinza sobre el hombro y listos.

Peor fue el día que me acosté con el antebrazo derecho agotado de hacerle cortes de manga a mi jefe. Al día siguiente me tuve que atar la minipimer al codo para cocinar. Casi me quedo sin huevos intentando hacer la bechamel.


  • Presentat a la proposta del Monstruoscopio de Esta noche te cuento, ronda 2 (dedicada a l’escultura), condició: et despertes i t’ha convertit en un músic sense cap (proposta inspirada per l’escultura de la foto), hi ha d’aparèixer una “minipimer” i relat de gènere humorístic

—>> Vaig passar a la següent ronda

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]  (sota el pseudònim de Fred Astaire)


2 comentaris

Vacances

Acaben els macarrons i canvien de carmanyola. De segon, carn arrebossada. Estan acostumats a usar coberts petits pels diferents viatges a la natura que sempre han fet. Aquest cop l’Andreu, el fill gran, es queixa.
-Mama, un altre cop el mateix?
-Sí, fill, ja saps que hi ha menjar que va millor que altre per portar a la motxilla a les excursions.
-Sí, però potser ja no cal, ni la carmanyola…
-Ni però ni res. Mira quin cim –afegeix ella assenyalant cap a la finestra.
Els dos nens es miren. L’Andreu agafa la mà de la mare:
-Mama, no ens cal estar en un refugi diferent cada dia, amb una vista bonica. –S’acosta a la finestra i treu el pòster que ella hi havia enganxat al matí -Encara que haguem anat als Alps amb el papa, a nosaltres ja ens està bé passar aquestes dues setmanes amb tu sense moure’ns de casa.
Al moment, el petit replica al seu germà:
-A mi sí que m’agraden les fotos! Que en tens més, mama?


—>> MICRORELAT GUANYADOR DEL MES!!

[Enllaç al blog de la Microbiblioteca – guanyadors d’octubre]


1 comentari

Teixint la vida

La Maria, asseguda d’esquena a la finestra, teixeix una acolorida bufanda. Aixeca el cap per contestar a la seva filla:
– Després de dinar ens ha vingut a cantar una coral.
A la residència on viu organitzen moltes activitats culturals.
– ‎Mama, aquesta no va ser l’actuació d’ahir?
La mare lluita amb els seus records recents. “Quan vam escoltar aquells cantaires tan simpàtics? Si no era avui…” pensa la Maria. Les imatges van i venen, entrecreuant-se com tiges d’heura. De cop s’obre pas la sensació d’estar en un pati de butaques a les fosques.
– Ai, sí, tens raó Glòria. M’he confós. Una pel·lícula, -diu amb convenciment- avui hem fet sessió de cinema.
– ‎I quina heu vist?
La Maria deixa les agulles de fer mitja al cistell amb els cabdells de llana i Continua llegint


3 comentaris

Efectos literales

Ese día el don de la literalidad se encarnó en el párroco del pueblo. Su vecino Andrés criticaba las procesiones lanzándole improperios. Juan le contestó: “Deberías lavarte la boca con estropajo” y la respuesta “Eso quisieras tú” fue acompañada de unas enormes pompas de jabón que dejaron mudos de asombro a los presentes. Enfurecido, soltó una retahíla de reclamaciones, a cuál más encendida. El párroco entonces lo acusó de tener una “lengua de fuego”. La siguiente palabra de Andrés le chamuscó el bigote. Lo peor llegó cuando Juan se propuso “contar verdades como puños”. Lo noqueó con la segunda frase.