Els marxants

Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre déu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.

Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.

---

• Presentat al XIV Concurs ARC de microrelats «Origens/Arrels» – subtema: Divinitats o Mitologies.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Feliz año nuevo

Las uvas seguían en la nevera, ni siquiera llegó a separar doce en un plato. Se había quedado dormida en el sofá con una película, por no ver uno de esos aburridos programas de fin de año. Se perdió las campanadas, poco le importaba. Pero antes, previsora, añadió una alarma en el móvil a las 0:05. Con ello le daba tiempo de ponerse los zapatos y el abrigo, desenrollar una tira de serpentina sobre sus hombros y estar en el bar de la esquina a las 0:20. Esa era la hora acordada para la videollamada con su hija. Así le mostraría, haciéndose un hueco entre la gente, que tras el divorcio estaba bien acompañada en una fiesta y que, como su exmarido con su nueva novia, también se podía divertir sin privarle a ella de celebrar con sus amigos la llegada del 2024.

---

• Presentat a Esta noche te cuento (condició: relat inspirat en el concepte “kalopsia” -“ver las cosas mas bellas de lo que son en realidad”-).

—>> MICRORELAT MENCIONAT!!

[Enllaç a la notícia amb els relats seleccionats i mencionats]

[Enllaç al relat al blog ENTC]

Versió original

No sé què pensar d’aquest home. Primer ve tot seductor per aparellar-se amb mi, i després va i li diu al de dalt que jo soc qui li ha ofert a ell la poma del maleït arbre. És un mentider! Com s’ha posat el de les barbes… A més de perdre aquest fantàstic jardí paradisíac, de retruc som les dones qui ens emportem la pitjor part amb això de parir amb dolor. Mira, vaig a fer alguna cosa per distreure’m. Prepararé el sopar, que cuinar em relaxa. I ja que li agrada el color vermell al menjar, li saltaré a trossets aquest bolet tan gran, a veure si queda tip i em deixa tranquil·la una bona estona.

---

• Presentat al XIV Concurs ARC de microrelats «Origens/Arrels» – subtema: El Paradís o La Terra.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Va a por ti

«No se ve un alma por la calle, maldita lluvia. En mala ahora acepté el encargo para localizar ese códice de brujería. Las pistas me llevaron a los feriantes instalados en las afueras. Dicen que el mago del campamento tuvo éxito con la invocación.» En la esquina del callejón, Juan escucha una voz infantil con su repetitiva letanía.

Uno, dos, corréis vos,
tres, cuatro, huye un gato…

«Es muy rápido, vislumbrarás apenas una sombra», le advirtieron. «Avanza sin mover los pies, flota etéreo.»

…cinco, seis, no me veis…

«Adopta cualquier forma, mayormente caprina o humana ocultando cuernos y rabo. Es capaz de movimientos increíbles.» Juan se gira buscando el origen del sonido, una supuesta niña. Demasiado tarde comprenderá que debió huir. Un transeúnte solitario está perdido si oye la cantinela completa.

…siete, ocho, ya os cojo,

Recorregut vital matemàtic

La meva vida es pot explicar a partir de funcions. Les seves gràfiques pinten la meva evolució com si em seguissin la pista.
A la infantesa vaig ser una nena amb creixement normal, sense complicacions, una mica més baixeta del que tocava per l’edat, el que correspondria a una funció lineal amb pendent menor que 1.
A l’adolescència en poc temps vaig recuperar els nivells d’alçada mitjana, amb una línia exponencial vertiginosa.
La mala sort amb els xicots a la joventut em movia l’estat anímic amunt i avall amb total desgavell, semblant una representació polinòmica de grau 4 o 5.
Després em vaig casar, però la convivència no sempre va ser flors i violes: tan aviat tot anava bé, com no fèiem més que barallar-nos. Cansada de viure una funció periòdica amb gràfica sinusoidal, vaig decidir divorciar-me sortint per la tangent.
Vam veure que calia establir entre nosaltres una equació racional, en concret la de proporcionalitat inversa, de manera que els nostres camins van quedar separats com les dues branques de la hipèrbola que en resulta.
Ara he agafat un nou rumb. Espero que sigui ben tranquil i evitant les sorpreses, de forma similar a una funció logarítmica i, si és possible, tenint per base la felicitat.

---

• Presentat a Inspiraciència 2023.

Dejando huella

Cuando se instalaron en el piso, fueron descubriendo rastros de los anteriores inquilinos. En el marco del espejo del recibor hallaron ilusiones por el estreno de un proyecto en pareja. En el dormitorio, besos antiguos se ocultaban entre las sábanas del armario y te quieros susurrados al oído colgaban de la lámpara del techo. Canciones de cuna y cuentos de buenas noches llenaban las esquinas en la habitación vecina. El sofá rezumaba cosquillas y risas de bebé por un lado y, por el otro, abrazos intentando calmar un dolor incesante en un cuerpecito pequeño. El repintado de las paredes del pasillo cubrió las horas en vela a la espera de un diagnóstico y angustiados gritos de impotencia. Al desmontar los muebles de la cocina les envolvió el olor de infusiones de tila y lágrimas desbordadas de tantos pañuelos. Desde el estudio les llegaba el estallido al romperse, a los pies del sillón, de una tras otra botella vacía cayendo de unas manos ebrias. Y en el lavabo flotaba el aroma de la crema cicatrizante usada en otras muñecas. Por todo ello vieron lógico haber encontrado, abandonadas bajo el felpudo del rellano, las promesas de una vida feliz para siempre.

---

• Presentat al XIII Microconcurs La Microbiblioteca

—>> MICRORELAT GUNAYADOR DEL MES EN LA CATEGORIA DE CASTELLÀ!!

[Enllaç als guanyador de novembre de la Microbiblioteca]

Conte escurçat

Quan el petit príncep va parlar al geògraf de la seva rosa, ell li va preguntar d’on va venir la llavor que allí va germinar:
–Si en coneguessis el planeta de procedència, l’afegiria als meus llibres.
–Doncs no us ho sabria dir.
–I també escriuria que conté algun riu, perquè els rius tenen l’aigua que necessiten les plantes per créixer i després generar sements.
–Jo només sé que ella és molt bonica.
–La llavor és el més important d’una planta, és d’on s’origina la resta.
–Per a mi no ho és pas. Sí que n’hi hauria una a l’inici, però no hi penso, en ella.
–La llavor i la flor és un tema que dona per a un llarg debat. Com quan els homes argumenten sobre si va ser primer l’ou o la gallina. Com ho veus tu?
–Crec que no té gaire a debatre. El que ara té cadascú és el que ha de cuidar, tant fa el que hi hagués abans. M’heu posat trist recordant-la, tota sola ben lluny.
–La rosa? No pateixis, explorador. Podria ser que arribés una segona grana i en sortiria una altra, així si es marceix…
–No vull ni imaginar-m’ho! De fet, m’heu ajudat a veure que qui estima no pot perdre temps cercant el que no li cal, sinó que l’ha d’aprofitar per estar amb qui enyora.
En aquell moment el petit príncep, en lloc de demanar-li quin planeta li aconsellava visitar, va decidir que ja era l’hora de tornar a l’asteroide B 612 on l’esperava la seva flor.

---

• Presentat al XIV Concurs ARC de microrelats «Origens/Arrels» – subtema: L’ou o la gallina.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Carta Certificada

A la atención de la organización de la San Silvestre Salmantina.

Ha llegado a mis oídos que un inscrito en la carrera piensa jugar sucio. Primero echará líquido de hacer la permanente a las calles del recorrido para que se llenen de ondas en movimiento, quedando cuesta arriba para los participantes en cabeza, y luego surfeará sus rizos cogiéndolas curvadas hacia abajo a su paso. Tras conseguir dejar atrás a sus adversarios con esta técnica, esparcirá queratina para alisar el tramo final, con ello podrá mantener la distancia ganada y alcanzar la meta en solitario sin complicaciones.

Urdió el plan observando a su mujer en la peluquería y él, pese a ser calvo, ya ven que no tiene ni un pelo de tonto. Les envío este aviso para que puedan detenerlo en su intento y así brindarnos, al resto de corredores, opciones de triunfo.

Cordialmente,
el marido de la peluquera.

---

• Presentat al XI Concurso de Microrrelatos “San Silvestre Salmantina”.

—>> FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç als guanyadors i finalistes del concurs]

Uns neixen amb estrella i altres estrellats

Estava fart que sempre fos el Manel l’afortunat: s’emportava com a mínim el reintegrament en els jocs d’atzar, cantava bingo quan no havien sortit ni la meitat de les boles, li tocaven sortejos d’entrades a la ràdio, i un llarg etcètera. A més, l’hi passava per la cara cada dos per tres a l’estona de l’esmorzar a l’oficina.

S’acostava la Grossa de Sant Jordi, i va decidir que la sort havia de canviar. Ell se n’encarregaria. “Portaré la malastrugança a la seva porta”, es va dir.

I així ho va fer. Literalment. Per començar, va agafar el gat negre de la veïna i el va deixar anar just quan el Manel sortia de casa seva; encara que li va costar un refredat per l’espera palplantat al carrer. Després va col·locar

“Son tan monos”

Vaya, veo que tenemos nuevas mascotas. Y que sigues con tu idea de cogerlos de dos en dos. Para que se hagan compañía, dices. El otro día trajiste un par de gatos. Llevas razón en que son bastante pequeños y suaves, aunque estos de hoy ocupan más y parecen revoltosos. Va a ser difícil enseñarles a comportarse. Por cierto, ¿te has fijado en su sexo? Vale, no es muy grande y cuesta distinguirlo, pero tienes que comprobarlo. Y si son macho y hembra ya los estás devolviendo a la protectora de humanos, pues si no crían y enseguida se nos llena la casa. No sé por qué has de ser tú el salvador de las especies en peligro de extinción de todos esos planetas tan lejanos.

---

• Presentat al XIIè Microconcurs La Microbiblioteca