PETITES HISTÒRIES


4 comentaris

Amor sideral

La nostra relació era quelcom còsmic.
Abans de conèixe’ns els dos havíem viscut amb altres parelles que ens havien consumit les ganes de més relacions. Ens imaginava com dues estrelles de les més típiques de l’univers, com si fóssim dues nanes blanques, ja esgotades, sense font d’energia i comprimint-nos sobre nosaltres mateixos.
Però l’atracció que es va crear entre nosaltres em va fer veure un sistema binari, girant amb força, alimentant-nos. Hi va haver un moment en què jo vaig passar el lòbul de Roche i em xuclaves matèria que ràpidament quedava sota la teva força de gravetat. I així tu tenies molta més massa, i fusionaves, fusionaves el nucli, superant el límit de Chandreasekhar i fent inevitable l’explosió d’una supernova que ens va destruir completament.
Jo, pobre de mi, vaig quedar reduït a la mínima expressió, com una estrella fugitiva.
Tu potser tornaràs a atreure altres estels i repetir el procés, fins a arribar a convertir-te en un forat negre.


—>> RELAT GUANYADOR DEL CONCURS!! – categoria català

[Enllaç al blog del concurs amb els guanyadors]

[Enllaç al relat al blog d’Inspiraciencia]

Anuncis


Deixa un comentari

Noves cançons

Quan la Mònica el deixà, decidí desfer-se de tot els objectes compartits. Era massa dolorós recordar-la en veure’ls.
Ho fa avui. Omple dues bosses i també agafa la vella guitarra. Al carrer la recolza al contenidor mentre hi llença la resta. La deixa allí, potser algú l’agafi. Marxa.
La veïna del cinquè l’atura:
-Pau! Et deixes la guitarra! Saps que m’encanta com la toques? -li diu amb uns ulls molt i molt dolços…
Pugen els tres al seu pis.



Deixa un comentari

Sorpresas

Y que también nuestra vida sexual era aburrida, me dijiste. Esto me sorprendió viniendo de ti, que procedías de una familia tan tradicional. Sinceramente no me lo esperaba. Quizá era influencia de las charlas en la máquina del café, con las secretarias más jóvenes de la oficina.
He pensado sobre ello, y he decido que probaré algo nuevo. Me han recomendado un bar de copas. De allí he vuelto con un par de chicas, una con un buen culo y una mulata. Me esperan en la habitación y dicen que tienen un regalo para mí… que me van a mostrar por qué todo es distinto cuando sólo participamos mujeres.



Deixa un comentari

Cambio de roles

Vivir a lo grande de los bienes gananciales, ese fue su plan desde que se fijó en aquel joven de familia acomodada. Muy delgadito era él, pero bien fornida su fortuna.

Ella pasó unos cuantos años colmando sus caprichos y ambiciones gracias a la provisión de fondos por parte de su marido, y se fue poniendo oronda. Hasta el accidente. Ahora no es él sino ella quien está llena de riquezas para los habitantes del nicho.



2 comentaris

La Isabel

El senyor Rius havia tornat a somiar amb la Isabel, una dona voluptuosa com n’hi ha poques. Cada nit que passava s’imaginava que intimaven més: primer només es saludaven, després quedaven per fer un cafè, també van anar al cinema i fins i tot van fer una excursió pel mar. En despertar es sentia buit sense ella, sabent que durant el dia no s’hi podria apropar.

Tot i així, el senyor Rius trobava fantàstic que en els seus somnis la Isabel es relacionés amb ell, quan les probabilitats que passés a la vida real eren minses degut a la timidesa del seu caràcter i a l’aspecte escarransit que presentava. Aquest tipus de dones mai es fixen en homes com el senyor Rius, i ell ho sabia.

Del darrer somni va treure’n una idea: navegar en veler podia resultar un bon punt d’inici. Ell no tenia embarcació, però amb el títol de patró podia llogar-ne una. Es tractava d’armar-se de valor, apropar-se a ella i llançar-li la proposta. Potser li cridaria prou l’atenció per anar amb ell. Llavors, navegant, ja hi hauria temps perquè el conegués millor. Va començar a assajar com abordar-la:

-“Hola Isabel, fa dies que em fixo en aquests preciosos ulls blaus i crec que emmirallarien molt bé el mar des d’un veler. Voldries sortir a navegar amb mi?”

No n’estava molt convençut, hauria d’assajar més fórmules. També contemplar el cas que els ulls no fossin blaus, o que no es digués Isabel, però això no ho sabria fins que la trobés.


—>> RELAT FINALISTA DEL CONCURS!!


Deixa un comentari

Deseo no conseguido

Abandonan, primero uno y luego el otro, la habitación del hotel tras una fuerte discusión.

El primero salió por la puerta diciendo:
-Lo nuestro se ha acabado. No quiero verte más.

El segundo saltó por la ventana con lágrimas en los ojos, para caer a sus pies cuando alcanzó la calle.



Deixa un comentari

Desde las raíces

“No me des la lata”, me decías al final. Pero te equivocabas, pues ya no quería darte nada más. Suficiente te llevaste: tantos abrazos perdidos y besos desperdiciados, demasiadas palabras cariñosas y miradas embelesadas. De ti recibí a cambio grandes desaires y pequeños monosílabos, inexistentes caricias y fuertes golpes inmateriales.

Ha pasado el tiempo. Pero aún ahora, cuando te recuerdo puedo sentir tu hiriente desprecio. Entonces salgo al jardín y aspiro profundamente oliendo la fragancia que desprenden los rosales. Desde la primavera percibo un cambio en su aroma. A pesar de todo, parece que contribuyes a que sea más dulce.


  • Presentat a la Copa de Esta noche te cuento – relat de 100 paraules que inclou les paraules: “fuerte, oler, lata” (variant temps, gènere o nombre).

—>> No vaig passar de ronda, però en la votació popular vaig rebre 33 vots en front dels 10 de l’altre relat.

[Enllaç al text al blog Esta noche te cuento]