PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Adaptació

En Jack Spatt, el famós pirata que aterria el Carib, estava bojament enamorat de la Lucy, la filla del capità de les tropes angleses. Des que la va veure al seu vaixell durant la darrera escaramussa, en sortir un moment de la cabina sobre el pont de comandament, que només es delia per tenir-la entre els braços. Als seus homes els havia dit que perseguien la nau anglesa per segrestar-la i demanar un abundós rescat per ella. Però un cop la tingués al seu costat, pensava deixar l’arracada i el lloro i abandonar la vida de pirata.

Tot d’una, mentre seguia amb la ullera de llarga vista el moviment del galió, va observar com una boira impensable en aquelles latituds el va envoltar i el deixà de veure. Durant tres dies van rastrejar la zona infructuosament, fins que van encertar al punt exacte del triangle on la mateixa boira els va projectar també a ells 400 anys endavant.

Ara es troben en un veler, amb diferent arracada (piercing) i lloro (aquest és estèreo) perseguint un iot. No van poder piratejar la seva wifi per robar les claus bancàries del magnat del petroli, no tenien prou cobertura, però les obtindran a canvi de tornar la seva filla després d’atrapar l’embarcació. Això és el que Jack ha dit als seus col·legues, però ell pensa deixar la vida de hacker quan tingui la noia al seu costat.


[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]


Deixa un comentari

El gran amor del capità

El seu amor per ella era malaltís. Per això el capità embogí quan, en tornar d’una llarga travessia, ella li digué que ja no l’estimava. S’exclamava, suplicava:

-Amanda, tu no em pots deixar! Aquest cop vindràs amb mi al vaixell i així podrem estar junts tots els dies.

Ella s’hi negà.

Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos: era el nou mascaró de proa de la nau.


—>> FINALISTA DEL CONCURS!!


1 comentari

“Matelotatge”

Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, no s’havia preocupat gaire d’amagar-lo. Però quan el trobessin, ell ja seria a moltes milles de la costa. El famós capità pirata no va suportar que preferís a un simple estibador del port.

Tot i ser negra nit, i encara encès d’ira, va entrar a les tres tavernes de la vila a cridar els seus homes: “Torneu a la nau! Salpem de seguida!”

Els mariners el van seguir i feren les maniobres ràpidament. Fins que no van ser a alta mar, no s’adonaren que faltava el contramestre.


[Enllaç al text presentat al blog del concurs]


Deixa un comentari

Ofici imposat

Mai havia volgut ser pirata, però, fill de Calicó Jack i Anne Bonny, al segle XVIII no podia triar un altre ofici.

És un pirata temut, atès que ha tingut bons mestres: hàbil estratega, sap portar els seus homes que lluitarien per ell fins a la mort si calgués. Però ell evita haver d’agafar el sabre, la lluita cos a cos no és sant de la seva devoció. La seva personalitat en la intimitat no es correspon amb l’esperada d’un pirata, tot i que en públic ho dissimula força bé. Podríem dir que heretà de son pare l’elegància i de sa mare… ehem, la feminitat.

Només pensa en acumular una bona quantitat de diners i joes, i retirar-se amb el segon d’abord on ningú els conegui a dissenyar casaques de colors.


[Enllaç al text presentat]


Deixa un comentari

El mapa del tresor

Amb el preuat botí d’un galió, s’amagaren fondejats en una illa propera.

De celebració, no veieren la corbeta acostant-se. Mentre els soldats atacaven per estribord, el capità envià per babord el segon d’abord cap a l’illa amb el botí, per amagar-lo. “Guenyo, emporta’t el meu lloro, t’avisarà si s’acosta algú i t’ajudarà a memoritzar el camí de tornada”.

Guanyaren el combat però amb baixes. El capità ordenà: “Baixem a l’illa. Tres amb mi, buscarem el Guenyo. Tres enterreu els morts. Tres caceu per sopar. La resta us quedeu vigilant.”

Es separaren. El capità va trobar el Guenyo a terra atrapat sota una enorme roca despresa, mig mort.
– “Ho sento capità” va dir agonitzant, “el lloro us guiarà on he enterrat el botí”.

Van aparèixer els que caçaven, mostrant les preses abatudes: “Només dues llebres i un ocellot”.

El capità els passà als tres pel sabre…


[Enllaç al text presentat]


TUIT ENVIAT RESPECTE A AQUEST RELAT:

Una història del mar
al Marítim he presentat
amb pirates i lloro
Digues que t’agrada que si no,ploro


[Enllaç al tuit]


Deixa un comentari

Tuit pirata – El mapa

…i tres passes més a la dreta. Aquí!
…Tampoc hi ha res!! Com vau deixar que fes el mapa del tresor el pirata dislèxic!


NOTA: Aquest tuit va ser contestat per @VullEscriure fins arribar a tenir aquesta història:

C: …i tres passes més a la dreta. Aquí!
…Tampoc hi ha res!! Com vau deixar que fes el mapa del tresor el pirata dislèxic!

VE:  … El tresor enterrat cridava “Aquí! Aquí!” però ningú no el trobava. Estava fart d’aquell joc: odiava l’amagada

C:  … i enyorava navegar i aquells temps en què sentia els canons i els sabres lluitant per ell

VE:  … El bagul del tresor estava fart d’aquella cova: mai no havia estat més ric, mai no s’havia sentit més pobre

C:  …Només li quedava esperar que algú vingués a caçar el porc senglar al que feia de coixí.

VE:  … Però el porc senglar estava segur: ningú no vivia en aquella illa 😉

C:  … Les monedes d’or envelliran avorrides sense còrrer de mà en mà… I tot per culpa del pirata dislèxic!


[Enllaç al tuit]


Deixa un comentari

Com un pirata

M’has pres com un pirata: per sorpresa, sense demanar permís, estant jo desprevinguda i amb la guàrdia baixa.
Però…
… no has vingut en bergantí amb bandera negra, ja que tot en tu són colors,
… les teves armes no han estat els canons ni les alfanges, sinó la dolçor i les paraules, l’humor i la comprensió,
… i el tresor robat té incalculable valor malgrat no ser un cofre amb or i joies: t’has emportat el meu cor!


[Enllaç al text presentat]