PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits presentats al Concurs de FGC 2023

M’agrada rodar sobre elles, línies paral·leles infinites, brillants, vibrants. El sol les acarona i sento la seva calidesa en recórrer-les, mentre vaig agafant velocitat a poc a poc. I quan en acabar el viatge freno, tot aquell fregament fa estremir els meus vagons…
#FGCrelats

[Enllaç al tuit]


A vegades els millors viatges són els que no t’esperes.
Em vas convidar a pujar al teu tren, que em portaria per paratges desconeguts. Tu n’eres la maquinista i, durant tot el recorregut, m’he sentit com a casa,
Ara no vull anar enlloc si no hi anem les dues juntes.
#FGCrelats

[Enllaç al tuit]


  • Presentats al XI Concurs de Relats breus 2023 de FGC.


Deixa un comentari

Tuits presentats a la 4a ed. Concurs #LletresDeRàdio

Et vas estimar més deixar-me, i jo seguia volent tenir la teva mirada a prop meu. No et podia retenir contra la teva voluntat però, a la prestatgeria, llueixen els teus ulls dins el pot de formol.

—>> Tuit FINALISTA DEL CONCURS!!    [Anunci de finalista]

[Enllaç al tuit]


La Caputxeta Vermella va decidir canviar la ruta pel bosc i vorejar la costa per anar a casa de l’àvia. Abans, però, va enviar un WhatsApp al llop, indicant-li el nou recorregut. A veure en quin punt la interceptaria aquest cop. Fugia de la rutina.

[Enllaç al tuit]


A la sala de vetlla el segon dia va aparèixer algú que ningú coneixia, amb un gos pigall, i va demanar per la vídua. Amb un nus a la gola i la visió encara borrosa, volia agrair-li la donació d’òrgans.

[Enllaç al tuit]

Continua llegint


Deixa un comentari

Tuits presentats al XI Concurs de microrelats de terror Can Mulà

Va a triar el taüt per al seu pare. Vol que hi pugui descansar ben còmode. També cal que tanqui hermèticament, un raig de llum pot ser fatal i acabar amb ell abans d’hora. Tingues en compte que, si te’l creues, voldràs portar molts caps d’all i una estaca de fusta.

[Enllaç al tuit]


La meva acompanyant a la festa volia integrar-se al grup.
A la sala s’adonà que era diferent a tots nosaltres, i va tenir por, molta por: als miralls només s’hi reflexava ella.
De seguida li saltàrem al coll.
Ara, amb una mica menys de sang al cos, ja és una més.

[Enllaç al tuit]


Al castell on s’allotjava aquella nit, a cada hora en punt s’escoltava un crit ofegat i un cop a terra. A les 4 va sentir batre unes petites ales que en entrar per la finestra prengueren forma humana. Pensà en fugir però era massa tard, ja tenia els ullals al coll.

[Enllaç al tuit]


Era la més poruga del grup, i en tenia motius. Avui en dia no et pots refiar de ningú. Tot i això, va començar a sortir amb un noi gaudint la nit de la ciutat.
Un dia feia tanta pudor d’all que va fugir-ne. L’endemà, acabat de perfumar, va poder-li clavar l’ullal.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Tuits presentats a la 2a edició de “Lletres de ràdio”

La separació dels germans fou traumàtica. Un d’ells és queixava de sortir perdent sempre que s’havien de repartir coses. I tenia raó: va ser l’altre siamès qui es va quedar el cor.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


L’escriptor se n’anava de festa amb les muses. Sabia que l’alcohol era un potent desinhibidor i elles, després de dues copes, deixaven volar la imaginació. Ell portava un caçapapallones per atrapar les idees en moviment.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

[Enllaç al tuit]


Va pensar que signant el divorci per fi aconseguiria la llibertat, deixant enrere un marit possessiu, ple de gelosia. Però tot just va començar l’infern: la seguia a tot arreu, l’amenaçava… Va entendre que només canviant de ciutat podria ser lliure.
#LletresDeRàdio @OD_Catalunya

[Enllaç al tuit]


  • Presentats a la 2a edició de “Lletres de ràdio” organitzat per @OD_Catalunya. Calia incloure la paraula “separació”, “escriptor” i “llibertat”, respectivament.


Deixa un comentari

Tuits presentats al VIII concurs de terror de Can Mulà

L’abella reina, tornant d’aparellar-se, li entrà a l’orella quan dormia. Mentre ell nota alguna molèstia, pon 2000 ous al dia
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]


Agafa la drecera del carreró. De dia. De nit, no. Coses terribles hi han passat. Ara té un fanal, però ell sap com apagar-lo.
#terrorcanmula

[Enllaç al tuit]



2 comentaris

TuitRelat TMB 2021

. M olt de temps ha passat des que podia estar al teu costat.
. A braçades robades per la tempesta d’aquests mesos.
. R ecords de vida m’acompanyen: infantesa, joventut, maduresa.
. E l bus 102 m’apropa on et vaig dir adéu, però et porto al cor.


[Enllaç al tuit]


Deixa un comentari

Tuits enviats al 11è Concurs de Microrelats de Sant Jordi a Sant Feliu

Quan se’l van endur, per a l’Íngrid fou com un terratrèmol, se sentí desemparada, com si l’haguessin desnonat. En deu dies el llibre estava de tornada a la prestatgeria de la biblioteca i la petita aranya va poder teixir una nova llar a la seva cantonada preferida.

—>> un dels GUANYADORS DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


-La Teresa et confon amb el seu nét.
-Des que vaig començar a treballar a la residència que em diu Robert, però qui sóc jo per canviar la seva realitat? Si li posa un somriure a la cara, ja m’està bé ser el seu nét per una estona.

[Enllaç al tuit]


La Ventafocs creia que el conte era massa llarg. Per això, quan marxava corrents per les escales i va perdre la sabata, va decidir asseure’s a esperar la darrera campanada de mitjanit amb el príncep. Així s’estalviarien feina tots.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Tuits presentats al IX Concurs “Un viatge d’històries”

M’agrada el trajecte de quarts de nou. A la segona parada puja una mare amb el petit que em fa pessigolles fent rodar el cotxe de joguina pel respatller del seient. De seguida se m’obliden els peus que abans m’han posat a sobre els universitaris.
#CosesDelsVagons

[Enllaç al tuit]


Els trens no saben qui els ocuparan. Seran turistes en llargs viatges o alegres passatgers en sortida d’oci? S’ompliran de rutina i badalls en dies laborables? Acabaran els seus dies aixoplugant sensesostre? Recorden anys negres: no volen anar atapeïts de deportats.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Imatges que són poemes, poemes que són imatges (Dies 1 a 4)

Dia 1 – Transforma aquest poema en una imatge:
TIC-TAC
Allò que comença és
des d’aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arranca.
[Enllaç al tuit]


Dia 2 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Si el tac li dóna un toc
la dent dirà adéu
deixant un rastre blanc com neu.

[Enllaç al tuit]


Dia 3 – Transforma aquest poema en una imatge:

Poema a la mida d’aquest moment.

[Enllaç al tuit]


Dia 4 – Transforma aquesta imatge en un poema:

Espero la teva trucada amb el telèfon de la nit.
Marca el 0 i ningú ens veurà en la foscor.
Marca el 2 i et gronxaré amb una cançó.
Marca el 5 i sentiràs l’udol de l’home llop.

[Enllaç al tuit]