PETITES HISTÒRIES


3 comentaris

Els marxants

Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre déu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.

Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


1 comentari

Lectors del blog: d’on veniu? / ¿de dónde venís? (potser d’una classe?)

Hola, lector/a!

A les estadístiques em trobo a vegades visites que venen des d’un “classroom.google” o d’algun blog d’escriptura. M’agradaria saber si sou d’algun institut o escola, d’un taller o centre cívic…

    ¿De dónde vienes, lector? ¿Me lo dejas en un comentario? (no es necesario dar el correo electrónico)

Us agrairé si m’ho podeu deixar com un comentari a aquesta entrada, veureu que no cal donar cap dada (les que demana són opcionals).

I, com sempre, gràcies per la lectura!


Deixa un comentari

Feliz año nuevo

Las uvas seguían en la nevera, ni siquiera llegó a separar doce en un plato. Se había quedado dormida en el sofá con una película, por no ver uno de esos aburridos programas de fin de año. Se perdió las campanadas, poco le importaba. Pero antes, previsora, añadió una alarma en el móvil a las 0:05. Con ello le daba tiempo de ponerse los zapatos y el abrigo, desenrollar una tira de serpentina sobre sus hombros y estar en el bar de la esquina a las 0:20. Esa era la hora acordada para la videollamada con su hija. Así le mostraría, haciéndose un hueco entre la gente, que tras el divorcio estaba bien acompañada en una fiesta y que, como su exmarido con su nueva novia, también se podía divertir sin privarle a ella de celebrar con sus amigos la llegada del 2024.


  • Presentat a Esta noche te cuento (condició: relat inspirat en el concepte “kalopsia” -“ver las cosas mas bellas de lo que son en realidad”-).

—>> MICRORELAT MENCIONAT!!

[Enllaç a la notícia amb els relats seleccionats i mencionats]

[Enllaç al relat al blog ENTC]