PETITES HISTÒRIES


4 comentaris

Transformació

No em parlis de respecte ni de concòrdia, aquestes paraules ja no van amb mi. Durant tot el curs jo era un niu de tendresa, un garbuix de sentiments ensucrats cada vegada que veia la Noa. Inclús vaig gosar apropar-m’hi amb un gessamí a la mà, la seva flor preferida, per demanar-li d’anar a la festa de fi de curs. Quin error…

He emprat diferents mètodes per pair el que va passar, per esborrar-ho. Vaig recórrer a tècniques de mindfulness per centrar-me en mi mateix. Volia parar atenció a les meves emocions i pensaments per reconduir els negatius, suavitzar-los o fer-los fora i no deixar-ne cap engruna. M’omplien, produïts pel desencís, per la gran mentida que m’amagàveu a l’institut.

Sí. Tots i cadascun de vosaltres. Per això també m’adreço a tu, que et creies invisible a l’altre costat de la pantalla. No ho ets. Tu em llegeixes i jo et sé ara darrere les lletres, igual que eres amb el grup darrere la Noa quan Continua llegint

Anuncis


Deixa un comentari

Desde el día que murió…

¿CUESTIÓN DE INGREDIENTES?
Desde el día que murió Abel, Eva no le da más pastel de manzana.

HERENCIA
Desde el día que murió Melchor, Gaspar y Baltasar están peleados por ver quién se queda el oro.

EXPECTATIVAS FRUSTRADAS
Desde el día que murió no lo he vuelto a ver. Me extraña, con lo fantasma que él era…

INCONGRUENCIA
Desde el día que murió su amor, está roto el corazón de Lucía. A pesar de ello, sigue latiendo.

LIMITACIONES
Desde el día que murió su novio no ha parado de llorar encerrada en la habitación que compartían. Hasta hoy. No sabe nadar.

DAÑOS COLATERALES
Desde el día que murió Baltasar han sufrido pérdidas los artesanos pesebristas, los chocolateros, los proveedores de tejidos exóticos, los propietarios de carrozas y los figurantes de color. Muchos niños se han quedado sin su rey favorito con lo que no sabrán a quién entregar la carta. Y su camello ha acabado en una casa de acogida de la protectora de animales.

DESTINOS
Desde el día que murió está condenado a ayudar a los recién llegados al Hades, a darles acomodo en su caldera, a explicarles su funcionamiento y cómo pueden intentar reclamar al mismísimo diablo por ese destino sin escapatorias posibles. Las mismas que en vida daba a los deportados a Libia, donde él se sentía tan fuerte con su uniforme y el arma en la mano.



Deixa un comentari

Consecuencias

El ratoncito Pérez ya no visita a los niños. Parece que al fin encontró un diente que encajaba en el hueco dejado por el que se le rompió.

Ahora los chicos están tristes. En la periferia, un grupo de preadolescentes organiza batidas para encontrarlo y saltarle un par de muelas..


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

—>> Aquest microrelat ha estat seleccionat i publicat en el llibre recopilatori “Palabras que volaron” (us el podeu descarregar en PDF o EPUB a l’enllaç).


2 comentaris

Vull Escriure – Marató d’escriptura #tweetrelat

TUITS DEL DIA 9 DE DESEMBRE DE 2017

Paraula obligada: PONT

Després que des de fora tombessin les lleis i ajudes als més desafavorits, desgraciadament sota el pont hi havia més persones que mai. Em vaig despertar espantat. Era un malson. Encara podia votar.
#EscriptorsVE #tweetrelat

[Enllaç al tuit]


Paraula obligada: AMETLLER

-Anirà bé una cullera de fusta d’ametller?
-Per picar ben fort a la cassolada et recomano cullerots de fusta de boix, són més resistents
#EscriptorsVE #tweetrelat

[Enllaç al tuit]


Paraula obligada: MÍSTICA

-T’explicarà com una experiència mística el seu darrer viatge
-Va anar a algun monestir?
-No, a Brussel·les
#EscriptorsVE #tweetrelat

[Enllaç al tuit]

Continua llegint


Deixa un comentari

Demasiado detallista

Piero, un joven artista, llega a Florencia cargado de sueños. Sus padres sirven en una finca desde donde se provee la despensa de un acaudalado comerciante que quiere hacerse un nombre con el mecenazgo. El patrón le preparó el camino. El muchacho, ebrio de ganas de comerse el mundo, lleva consigo sus toscos pinceles y un pequeño lienzo como carta de presentación. La fuerza que transmite el mar enardecido en su pintura convence al mecenas que le brinda una oportunidad. Deberá recrear una escena con algún personaje mitológico y, si le agrada, conseguirá su favor. Instalado en la residencia del señor, en el ala del servicio, se entrega a la labor con ansias. Cuando la termina, le muestra el resultado: un paisaje bucólico donde se halla recostada Venus casi desnuda. El opulento florentino se acerca a la obra con expresión complaciente, que muda en sorpresa al reconocer en el rostro de la diosa a la sirvienta más bella de su palacio y alcanza el color grana al recorrer su cuerpo con la mirada. Finalmente echa a Piero a la calle al reparar en el detalle del lunar en la cadera.


—>> Relat MENCIONAT per optar a l’ACCÈSSIT!!

[Enllaç al relat al blog ENTC] [Enllaç a la publicació dels mencionats]


Deixa un comentari

A Daltònia

La fortalesa és dins les grans persones i s’alimenta amb petites accions, pròpies o d’altres. Vegem-ne un exemple.
Farem un exercici d’inventiva. Suposem una situació d’injustícia, tot i que és difícil que es produeixi en una societat com la nostra, amb un sistema judicial que funciona, un estat democràtic, separació de poders, etcètera, etcètera.
Imaginem, però, que una persona fos detinguda i posada a la presó de forma preventiva abans del judici, sense que suposés cap risc per a la societat per no ser un assassí, ni un lladre, ni tingués historial delictiu, ni anés a fugir. Bé, suposem tot això. Doncs només el convenciment de la seva innocència i dels actes realitzats amb la consciència ben tranquil·la li donarien una gran fortalesa d’esperit.

A més, en cas d’estar recolzat pels seus conciutadans amb petites iniciatives, aquesta fortalesa s’aniria reforçant encara que continués l’hipotètic empresonament injust.
Un grapat de força podria guanyar-la si la ciutadania mostrés el seu rebuig a la situació manifestant-se o concentrant-se pacíficament, amb escalf extra si es fessin aportacions musicals, com “El cant dels ocells” posem per cas.
Un altre granet de sorra s’afegiria per cada petita mostra de suport, qui sap si seria portant un llaç verd a la solapa i omplint de llaços verds finestres, portes i baranes, o pintant-los a terra. Si ens ho imaginem a l’hivern, serien possibles també bufandes i mocadors de coll verds.
La persona empresonada potser escriuria cartes o articles als diaris per mostrar la força que li transmetrien aquestes accions.
I la gent podria explicar-ho i parlar-ne a les xarxes socials, com Twitter, o bé escriure’n relats per compartir en blogs, com aquest.

Ep, recordeu que estic parlant d’una situació hipotètica per il·lustrar la fortalesa: qualitat de fort, o sigui, amb una gran potència per obrar o resistir físicament o moralment.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]