PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Qüestió de colors

Era una reunió familiar tensa. Durant el dinar no se sentien converses, només el dringar dels coberts de plata sobre els plats de porcellana. La mare trobava a faltar rialles de petits infants, però ja no esperava néts: l’un no en volia i l’altre no podia tenir fills. Aquest últim trencà el silenci:
– Així doncs, ens veurem demà?
– Si hi vas, sí. Jo estaré fent la meva feina.
– Sempre hi ha alternatives…

Al matí següent, en un barri humil de la ciutat, el representant d’un banc ordenava un desnonament. El seu germà formava part de la cadena humana que barrava el pas a l’edifici.
– Sempre has estat l’ovella negra de la família -li digué el banquer.
– I tu el daltònic -fou la resposta.


Trobareu més relats indignats al blog de l’organitzador -Miguel Torija- : La colina naranja


Deixa un comentari

Personatges brossians (4/1 a 8/1)

L’observador opina que cada cert temps cal oxigenar la mirada, eliminar el tel blanc que veurem fent-hi un petit forat

[Enllaç al tuit]


El busca-raons manifesta seriosos problemes per argumentar a les converses, intenta pescar idees però té el cap buit.

[Enllaç al tuit]


El ninot dubta entre avançar o quedar-se quiet, però… pot restar immòbil en un món contínuament canviant?

[Enllaç al tuit]


El peix afirma que el pescador llença el seu dau de la vida i la mort. I per a tu, qui llença el dau?

[Enllaç al tuit]


El flautista comunica: La flauta s’ha “desmelenat”! Ara toca tota sola les melodies que l’apassionen de l’època hippy.

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Francisca

Aquel día de verano de 1945 se repetía una y otra vez en su memoria. Y buscaba a mi hermano Andrés, su nieto, que para ella era su José, esperando poder bailar su canción. Tanto daba donde se encontrara, en su cabeza el escenario era siempre la plaza del pueblo. Y nosotros le seguíamos el juego, no nos quedaba otra, pues cualquier intento de devolverla a la época actual era una pérdida de tiempo. Un tiempo que ella y su memoria habían desandado hasta el siglo pasado.



Deixa un comentari

Notas equivocadas

La ignorancia nos puede dar la felicidad.

La señora Emilia era feliz porque no sabía. Desconocía tantas cosas… Por ejemplo que el tendero la timaba, que sus vecinas no la soportaban, o que su marido la engañaba. Bendita ignorancia.

Además en el coro parroquial desafinaba. Y eso tampoco lo sabía.


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


Deixa un comentari

Innocent o culpable

Avui, que no hi ha escola, l’Albert és amb la seva mare. La Maria se l’ha endut a la feina, no vol córrer el risc que aparegui un blau al seu cos com l’altre dia. Ella no acaba de creure’s que es colpegés amb la porta. I si ha de presentar una prova contra el seu marit en un hipotètic divorci, no vol que sigui en el cos de l’Albert.

El seu marit, el Mateu… tan dolç que era al principi, però darrerament… Li ha deixat una nota a la porta per quan torni de la feina: “No truquis a la veïna per recollir l’Albert, ha vingut amb mi”.

Ara els seus horaris laborals són incompatibles. El Mateu fa el torn de nit a un hotel de la capital i ella hi neteja les habitacions. Va controlant al nen, que es mou pels passadissos de la planta on ella feineja. “No facis cap malifeta”, li diu. I és que ha vist un “No molesteu” a terra. A la següent porta el cartell mostra la cara “Arregleu l’habitació”. Quan hi entra, sorprenent la parella que es mou rítmicament al llit, obté la prova que buscava.



Deixa un comentari

Personatges brossians (30/12 a 3/1)

L’usurer diu:
“Tu et quedaràs en els ossos
i jo, cada cop,
amb els barrets més grossos”

[Enllaç al tuit]


El faroner constata que qui mira la vida a través d’una ampolla no portarà la nau dels seus a bon port

[Enllaç al tuit]


La colombina expressa que darrere dels llavis i la piga hi ha una persona que no es compra amb un plat a taula

[Enllaç al tuit]


L’empleat nega que massa bo vol dir ruc, tot i que a vegades se li pugin a la gepa.

[Enllaç al tuit]


L’altre es pregunta, despullant l’ànima després de treure’s la roba, si ella l’estimarà tal com és. 

[Enllaç al tuit]



Deixa un comentari

Girar full

La vella llibreta en porta el compte…

Hi té apuntat cada vespre que el pare tornava begut i els esbatussava a tots: mare i germans, amb una pàgina dedicada al cinturó que li marcava l’esquena quan, per ser ell el gran, li intentava plantar cara. En un altre full hi ha les vegades que el capellà de l’escola volia “jugar amb el seu ocellet” tot evitant mirar-lo a la cara, o fer “entrar el seu aguiló a la cova” mentre el subjectava per l’esquena. Més endavant anotava els dies que els grans de l’institut l’havien avergonyit quan li prenien la roba i havia de sortir nu del vestidor, passant entre les noies que se’n burlaven rient escandalosament.
Per fi va créixer deixant tot allò enrere.

Ara ha girat full, i a la llibreta hi escriu altres coses: un palet per cada brètol que apallissa, una creu per cada noia que viola i una marca especial per cada desgraciat que mata.