PETITES HISTÒRIES

Tag Archives: Social


by 3 comentaris

Els marxants

Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre déu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.

Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


by Deixa un comentari

Feliz año nuevo

Las uvas seguían en la nevera, ni siquiera llegó a separar doce en un plato. Se había quedado dormida en el sofá con una película, por no ver uno de esos aburridos programas de fin de año. Se perdió las campanadas, poco le importaba. Pero antes, previsora, añadió una alarma en el móvil a las 0:05. Con ello le daba tiempo de ponerse los zapatos y el abrigo, desenrollar una tira de serpentina sobre sus hombros y estar en el bar de la esquina a las 0:20. Esa era la hora acordada para la videollamada con su hija. Así le mostraría, haciéndose un hueco entre la gente, que tras el divorcio estaba bien acompañada en una fiesta y que, como su exmarido con su nueva novia, también se podía divertir sin privarle a ella de celebrar con sus amigos la llegada del 2024.

  • Presentat a Esta noche te cuento (condició: relat inspirat en el concepte “kalopsia” -“ver las cosas mas bellas de lo que son en realidad”-).

—>> MICRORELAT MENCIONAT!!

[Enllaç a la notícia amb els relats seleccionats i mencionats]

[Enllaç al relat al blog ENTC]


by Deixa un comentari

Conte escurçat

Quan el petit príncep va parlar al geògraf de la seva rosa, ell li va preguntar d’on va venir la llavor que allí va germinar:
–Si en coneguessis el planeta de procedència, l’afegiria als meus llibres.
–Doncs no us ho sabria dir.
–I també escriuria que conté algun riu, perquè els rius tenen l’aigua que necessiten les plantes per créixer i després generar sements.
–Jo només sé que ella és molt bonica.
–La llavor és el més important d’una planta, és d’on s’origina la resta.
–Per a mi no ho és pas. Sí que n’hi hauria una a l’inici, però no hi penso, en ella.
–La llavor i la flor és un tema que dona per a un llarg debat. Com quan els homes argumenten sobre si va ser primer l’ou o la gallina. Com ho veus tu?
–Crec que no té gaire a debatre. El que ara té cadascú és el que ha de cuidar, tant fa el que hi hagués abans. M’heu posat trist recordant-la, tota sola ben lluny.
–La rosa? No pateixis, explorador. Podria ser que arribés una segona grana i en sortiria una altra, així si es marceix…
–No vull ni imaginar-m’ho! De fet, m’heu ajudat a veure que qui estima no pot perdre temps cercant el que no li cal, sinó que l’ha d’aprofitar per estar amb qui enyora.
En aquell moment el petit príncep, en lloc de demanar-li quin planeta li aconsellava visitar, va decidir que ja era l’hora de tornar a l’asteroide B 612 on l’esperava la seva flor.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]


by Deixa un comentari

“Son tan monos”

Vaya, veo que tenemos nuevas mascotas. Y que sigues con tu idea de cogerlos de dos en dos. Para que se hagan compañía, dices. El otro día trajiste un par de gatos. Llevas razón en que son bastante pequeños y suaves, aunque estos de hoy ocupan más y parecen revoltosos. Va a ser difícil enseñarles a comportarse. Por cierto, ¿te has fijado en su sexo? Vale, no es muy grande y cuesta distinguirlo, pero tienes que comprobarlo. Y si son macho y hembra ya los estás devolviendo a la protectora de humanos, pues si no crían y enseguida se nos llena la casa. No sé por qué has de ser tú el salvador de las especies en peligro de extinción de todos esos planetas tan lejanos.


by Deixa un comentari

Rumbs

13 de novembre del 2002. S.O.S. Aquella crida de socors va convertir-se en un desastre ecològic de grans dimensions. Veient les imatges a les notícies el cor se m’encongia. No em podia quedar al sofà, vaig anar-hi a donar un cop de mà. Jo des de Barcelona, tu des de València. I allí ens vam trobar, al poliesportiu del poble quan deixàvem de ser la marea blanca que combatia la marea negra i una parella de jubilats ens repartien entrepans. Treball dur, just l’acabàvem de treure i la negror tornava a venir d’aquell mar ferit de mort, però el somriure dels qui hi érem ens omplia d’energia i seguíem endavant.
El paisatge començà a recuperar la seva bellesa, i tu i jo, ja sense ulleres de protecció, ens miràvem segurs de la decisió presa. Aquí hem plantat les nostres arrels, ben a prop de l’oceà que ens va unir.


by Deixa un comentari

Geografía interpretada

Me está encantando clavarle agujas a este muñeco que representa el mundo, para marcar todos aquellos lugares a los que me gustaría viajar. Al principio me costaba un poco encontrar los países distribuidos en una figura tan distinta a una esfera, pero luego acabé pillando la lógica del diseñador. En la cabeza pensante está Norteamérica y en la parte posterior, donde no se tienen ojos, Europa. El centro del cuerpo, que aloja los órganos productivos, contiene los países asiáticos. Los brazos y manos, con sus ramificaciones como islas, Oceanía. En las piernas, muy bailongas ellas, Sudamérica. Y en el culo, África.


by Deixa un comentari

Rondalles

L’avi ens explicava històries de la Dama Blanca, rodejades sempre de màgia i misteri. Contava que ella vetllava per la muntanya i els éssers que hi viuen, conservant l’harmonia universal de la natura. I també, que apareixia fugisserament a la superfície del llac les nits clares, gairebé a trenc d’alba i, si aconseguies veure-la uns segons, podies demanar-li un desig relacionat amb qüestions amoroses. Ens deia que així havia enamorat l’àvia, la noia més bonica de la comarca. Llavors ell li picava l’ullet, ella contestava enviant-li un petó i nosaltres, els nets, somrèiem i corríem a abraçar-los.

Des de joveneta, proposava als meus germans de pujar a la muntanya a buscar-la. Ells se’n reien, em deien que les fantasies s’havien de deixar enrere amb la infantesa. Però passaven els anys, i jo em mantenia decidida a trobar-la. Fins que, finalment, he convençut una amiga per fer l’excursió. Hem posat les motxilles al cotxe i, en apropar-nos al destí, hi havia retencions al darrer tram i uns rètols que informaven d’un primer pàrquing ple i com anar al segon, on quedaven places disponibles. Sorpreses, hem seguit les indicacions i en arribar al peu del llac ens enlluernen uns cartells lluminosos: “Avui, la Dama Blanca. Horaris: a les 22, 23 i 24 h. La setmana vinent, la Dama Rosa” i unes tarifes amb descomptes per grups. I és que, avui en dia, ni les llegendes són el que eren.

  • Presentat a la 10a temporada de Vull Escriure (responent a la Crida 172 – contenir la paraula “universal” i opcionalment “que aparegui alguna de les protagonistes dels relats llegits en el vídeo d’aquesta setmana”).


by Deixa un comentari

Prestigio ganado

Es verdad que no tengo demasiados amigos. Bueno, de hecho, apenas son conocidos. Pero, gracias a mis dotes y capacidades personales, me respetan y, en cierta manera, me temen. Y nunca me faltan los clientes. Muchos entran con miedo, no lo puedo negar, aun así acuden para saber, para quitarse la angustia del cuerpo. Cuando un presentimiento se adueña de ellos, vienen a que mi bola les muestre el futuro, a que yo se lo interprete. Por eso me pagan el precio que les pido, por más que les parezca caro. Necesitan conocer qué desgracia les acecha, tanto si se trata de la muerte como de una larga enfermedad o del abandono de la pareja, y así intentar evitarla o prepararse para ella. Luego, salen de la consulta tan sugestionados que ellos mismos acostumbran a provocar la tragedia anunciada. Menos al principio que, para labrarme la fama, tuve que ayudar a causar algunos accidentes o suicidios.

  • Presentat a Esta noche te cuento (condició: relat inspirat en la dita llatina “Homo solitarius, vel est deus, vel bestia” (Aristóteles) – “El hombre solitario es una bestia o un dios”).

[Enllaç al relat al blog ENTC]


by Deixa un comentari

Tuits presentats a la 4a ed. Concurs #LletresDeRàdio

Et vas estimar més deixar-me, i jo seguia volent tenir la teva mirada a prop meu. No et podia retenir contra la teva voluntat però, a la prestatgeria, llueixen els teus ulls dins el pot de formol.

—>> Tuit FINALISTA DEL CONCURS!!    [Anunci de finalista]

[Enllaç al tuit]

La Caputxeta Vermella va decidir canviar la ruta pel bosc i vorejar la costa per anar a casa de l’àvia. Abans, però, va enviar un WhatsApp al llop, indicant-li el nou recorregut. A veure en quin punt la interceptaria aquest cop. Fugia de la rutina.

[Enllaç al tuit]

A la sala de vetlla el segon dia va aparèixer algú que ningú coneixia, amb un gos pigall, i va demanar per la vídua. Amb un nus a la gola i la visió encara borrosa, volia agrair-li la donació d’òrgans.

[Enllaç al tuit]

Continua llegint →


by Deixa un comentari

Vint-i-un anys

Ho tenia fotut, molt fotut. Havia seguit els consells d’un expert economista que sortia a la tele, i havia invertit els seus pocs estalvis en aquelles accions que tant havien de pujar en dos dies. Les notícies financeres, en lloc d’anunciar l’esperada fusió amb una gran corporació, van comunicar la fallida de l’empresa local. Allò que li havia de resoldre la vida, l’acabava d’enfonsar del tot. Estava arruïnat, sense feina i amb tres mesos impagats de la hipoteca per poder aportar més en l’operació de borsa. Només feia que donar-li voltes a la seva situació. No hi veia sortida. Va tancar la porta del pis decidit.

Es trobà la veïna que deixava l’ascensor:
-Bona tarda. Què, prova bé el dimecres?
-Doncs no precisament…
-Ja li vaig dir quan va passar l’altre dia per sota l’escala del lampista, que li portaria mala sort. I també se li va creuar per davant el gat negre del…
-Miri, no estic per romanços d’aquests avui!

Va entrar a l’ascensor i va pitjar el darrer botó. Es veié reflectit al mirall i li va clavar un cop de puny.
-I ara això seran set anys de mala sort? Continua llegint →