Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre déu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.
Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.
- Presentat al XIV Concurs ARC de microrelats «Origens/Arrels» – subtema: Divinitats o Mitologies.
1 Abril 2024 a les 12:59
Remeis llavors o mascarestes ara
25 Març 2024 a les 16:43
Una interessant història. Molt pillins els “lladres” de remeis per a fer negoci ells mateixos. I la cabra aposto que tenia una bona salut. Bé, ens veurem, gent!!!
.
http://www.ciutat-perenne.com
25 Març 2024 a les 17:12
A totes les èpoques hi ha gent que s’aprofita dels problemes dels altres…
Gràcies per deixar el teu comentari, Marc.
Carme.