No sé què pensar d’aquest home. Primer ve tot seductor per aparellar-se amb mi, i després va i li diu al de dalt que jo soc qui li ha ofert a ell la poma del maleït arbre. És un mentider! Com s’ha posat el de les barbes… A més de perdre aquest fantàstic jardí paradisíac, de retruc som les dones qui ens emportem la pitjor part amb això de parir amb dolor. Mira, vaig a fer alguna cosa per distreure’m. Prepararé el sopar, que cuinar em relaxa. I ja que li agrada el color vermell al menjar, li saltaré a trossets aquest bolet tan gran, a veure si queda tip i em deixa tranquil·la una bona estona.
- Presentat al XIV Concurs ARC de microrelats «Origens/Arrels» – subtema: El Paradís o La Terra.
PETITES HISTÒRIES 
13 Abril 2024 a les 15:24
És una obra molt imaginativa. Al cap i a la fi, la imaginació no és més que la barreja d’elements reals i/o, a la seva manera, ficticis.
A més d’imaginativa, és de bona qualitat. Felicitats. M’ho he passat molt bé llegint-m’ho.
Potser hauria de venir més sovint per aquí encara que no m’acceptin relats meus.
.
Bona tarda!!!
1 Mai 2024 a les 14:05
Moltes gràcies pel teu comentari. Celebro que t’agradi el relat.
(Pel que fa a acceptar relats, dir-te que en aquest blog només publico relats meus.)
Carme.