Era una reunió familiar tensa. Durant el dinar no se sentien converses, només el dringar dels coberts de plata sobre els plats de porcellana. La mare trobava a faltar rialles de petits infants, però ja no esperava néts: l’un no en volia i l’altre no podia tenir fills. Aquest últim trencà el silenci:
– Així doncs, ens veurem demà?
– Si hi vas, sí. Jo estaré fent la meva feina.
– Sempre hi ha alternatives…
Al matí següent, en un barri humil de la ciutat, el representant d’un banc ordenava un desnonament. El seu germà formava part de la cadena humana que barrava el pas a l’edifici.
– Sempre has estat l’ovella negra de la família -li digué el banquer.
– I tu el daltònic -fou la resposta.
- Presentat a la proposta Primavera de Microrrelatos Indignados 2017 (Desigualtats socials i econòmiques).
Trobareu més relats indignats al blog de l’organitzador -Miguel Torija- : La colina naranja
PETITES HISTÒRIES 