Monsieur Gremière no era un fotògraf convencional. Quan capturava una imatge es produïa un estrany efecte en la línia espai-temps. Si, just en la fracció de segon en què estava obert l’obturador, un subjecte retratat pensava un desig, aquest es complia. I amb totes les conseqüències.
Els casos més senzills eren desitjos materials. Com el jove de família humil que desitjava tenir un Ferrari lluent i després de la foto va trobar un cotxe vermell a la porta i les claus a la butxaca. O aquell desig d’algú altre de guanyar a la loteria aconseguit amb un bitllet premiat en el següent sorteig.
Però això no era tot. Quan la Teresa va fer-se un retrat amb la seva filla a l’estudi de Gremière, va pensar: “Tant de bo el Josep no ens hagués deixat fa uns anys en aquell accident” i, tot d’una, entre elles dues hi havia el Josep. De fet, era com si no hagués faltat ni un dia. Tots tres havien viscut una realitat paral·lela a l’existent fins a l’instant de la fotografia, tenien records de cada un dels dies i el fatídic accident havia resultat en ben poca cosa, només un os trencat.
La família dels Rosich volien regalar una foto als avis, i es retrataven amb els seus tres nens. Però quan somreien a la càmera, tant el pare com la mare tenien l’anhel d’una altra foto, una foto amb 6 persones, incloent-hi la petita Neus que amb pocs mesos va patir una meningitis sense superar-la. I així va ser el regal als avis, amb 6 cares somrients, on la malaltia passada sols era un record llunyà.
Més curiós va ser el cas d’un matrimoni malavingut, que es feien una foto per allò de les aparences. La dona, la Raquel, només pensava que el seu home hauria d’haver fugit amb una de les seves amants. I el David va desitjar que la Vicky fos allí en aquell moment fent-se la foto. La imatge de les dues dones, la Raquel i la Vicky de bracet, va quedar magnífica. Com el nou futur que van començar juntes.
-
- Presentat al IX Concurs ARC de microrelats “Arts” – amb el tema “fotografia”.
PETITES HISTÒRIES 
6 Juny 2019 a les 17:11
es optimista !