Hola, lector/a!
A les estadístiques em trobo a vegades visites que venen des d’un “classroom.google” o d’algun blog d’escriptura. M’agradaria saber si sou d’algun institut o escola, d’un taller o centre cívic…
¿De dónde vienes, lector? ¿Me lo dejas en un comentario? (no es necesario dar el correo electrónico)
Us agrairé si m’ho podeu deixar com un comentari a aquesta entrada, veureu que no cal donar cap dada (les que demana són opcionals).
I, com sempre, gràcies per la lectura!
Estaven desesperats. La seva petita, enfebrada, cada vegada respirava pitjor i gairebé ja no obria els ulls. Esperaven notícies del metge, que seguia sense rebre les herbes i ungüents que li feien falta per guarir-la. Llavors, des d’un carro que passava pels carrers del poble, van sentir l’anunci dels diferents rituals que oferien. Els van explicar la malaltia de la seva filla i tots junts van fer cap al temple. A canvi d’unes monedes, van sacrificar una gallina guarnida en honor d’Asclepi, amb l’objectiu d’acontentar-lo per aconseguir la curació, mentre les dones dels oficiants cridaven buscant la seva atenció. Els advertiren que, si no s’apreciava millora, caldria repetir-ho pregant a un altre déu que volgués acollir el malalt sota la seva protecció.
Un cop acabada la cerimònia, acampats fora de la visió de les cases, els viatgers feien festa grossa. Era la tercera intervenció en aquella vila, i la setena de la setmana a la zona. Quina bona idea van tenir interceptant el transport de l’apotecari amb els remeis per als metges dels pobles de la comarca.
Las uvas seguían en la nevera, ni siquiera llegó a separar doce en un plato. Se había quedado dormida en el sofá con una película, por no ver uno de esos aburridos programas de fin de año. Se perdió las campanadas, poco le importaba. Pero antes, previsora, añadió una alarma en el móvil a las 0:05. Con ello le daba tiempo de ponerse los zapatos y el abrigo, desenrollar una tira de serpentina sobre sus hombros y estar en el bar de la esquina a las 0:20. Esa era la hora acordada para la videollamada con su hija. Así le mostraría, haciéndose un hueco entre la gente, que tras el divorcio estaba bien acompañada en una fiesta y que, como su exmarido con su nueva novia, también se podía divertir sin privarle a ella de celebrar con sus amigos la llegada del 2024.
[Enllaç a la notícia amb els relats seleccionats i mencionats]
No sé què pensar d’aquest home. Primer ve tot seductor per aparellar-se amb mi, i després va i li diu al de dalt que jo soc qui li ha ofert a ell la poma del maleït arbre. És un mentider! Com s’ha posat el de les barbes… A més de perdre aquest fantàstic jardí paradisíac, de retruc som les dones qui ens emportem la pitjor part amb això de parir amb dolor. Mira, vaig a fer alguna cosa per distreure’m. Prepararé el sopar, que cuinar em relaxa. I ja que li agrada el color vermell al menjar, li saltaré a trossets aquest bolet tan gran, a veure si queda tip i em deixa tranquil·la una bona estona.
«No se ve un alma por la calle, maldita lluvia. En mala ahora acepté el encargo para localizar ese códice de brujería. Las pistas me llevaron a los feriantes instalados en las afueras. Dicen que el mago del campamento tuvo éxito con la invocación.» En la esquina del callejón, Juan escucha una voz infantil con su repetitiva letanía.
Uno, dos, corréis vos,
tres, cuatro, huye un gato…
«Es muy rápido, vislumbrarás apenas una sombra», le advirtieron. «Avanza sin mover los pies, flota etéreo.»
…cinco, seis, no me veis…
«Adopta cualquier forma, mayormente caprina o humana ocultando cuernos y rabo. Es capaz de movimientos increíbles.» Juan se gira buscando el origen del sonido, una supuesta niña. Demasiado tarde comprenderá que debió huir. Un transeúnte solitario está perdido si oye la cantinela completa.
…siete, ocho, ya os cojo, Continua llegint →
La meva vida es pot explicar a partir de funcions. Les seves gràfiques pinten la meva evolució com si em seguissin la pista.
A la infantesa vaig ser una nena amb creixement normal, sense complicacions, una mica més baixeta del que tocava per l’edat, el que correspondria a una funció lineal amb pendent menor que 1.
A l’adolescència en poc temps vaig recuperar els nivells d’alçada mitjana, amb una línia exponencial vertiginosa.
La mala sort amb els xicots a la joventut em movia l’estat anímic amunt i avall amb total desgavell, semblant una representació polinòmica de grau 4 o 5.
Després em vaig casar, però la convivència no sempre va ser flors i violes: tan aviat tot anava bé, com no fèiem més que barallar-nos. Cansada de viure una funció periòdica amb gràfica sinusoidal, vaig decidir divorciar-me sortint per la tangent.
Vam veure que calia establir entre nosaltres una equació racional, en concret la de proporcionalitat inversa, de manera que els nostres camins van quedar separats com les dues branques de la hipèrbola que en resulta.
Ara he agafat un nou rumb. Espero que sigui ben tranquil i evitant les sorpreses, de forma similar a una funció logarítmica i, si és possible, tenint per base la felicitat.
PETITES HISTÒRIES