PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits de les “Micro series temàticas”

  • #MiSeF – tema: “cuentitos usando el título de algún libro CON MAYÚSCULAS entre el texto”

Mis vecinos están medio sordos. Lo sé porque EL CARTERO SIEMPRE LLAMA DOS VECES para que le abran la puerta.

—>>  TUIT TRIAT DINS ELS MILLORS DE LA SETMANA!!

[Enllaç al tuit]


El veterinario lo confirmó: EL DIENTE DE LA BALLENA con caries era el 184. MOBY DICK odiaba los empastes. Huyó MAR ADENTRO.

[Enllaç al tuit]


Se fue hacia ella cuchillo en mano. Quería ver LAS NUEVE CARAS DEL CORAZÓN, y no hablaba metafóricamente.

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe9 –  tema: “Ángeles y Demonios”

Los ángeles jóvenes quieren ir a las fiestas de los demonios: se divierten más que en las del cielo, demasiado inocentes…

[Enllaç al tuit]


Siempre habrá demonios que se escapen a las fiestas del cielo: dicen que de las del infierno ya están quemados…

[Enllaç al tuit]


  • #MiSe7 – tema: “Monstruos”

Se acerca el monstruo de cuernos y grandes zarpas. Me quiere quitar el móvil. ¡No, que es de mi madrtuhcthjv thubjjjkj gtujfcnbirydhr

[Enllaç al tuit]


  •  #MiSe6 – tema: “las distopias, el viaje al retro futuro de la mano de ‘1984’ de Orwell”

La unidad 1984 está averiada: marca como prohibidos pensamientos intrascendentes como la lista de la compra.Está castigando inocentes

[Enllaç al tuit]      



2 comentaris

L’àlbum de fotos

Tot visitant la catedral, una senyora gran s’acosta a un xicot i li demana una foto. Li diu:
– Si us plau, faci-me-la que es vegi l’altar i tota la cúpula a dalt. 
Quan li torna la càmera, ella es mira la foto i després obre un llibre buscant una pàgina concreta. El fotògraf ocasional segueix la seva visita. 

Un cop a fora, al passeig, tornen a coincidir. Ella aprofita la trobada:
– Perdoni jove, si li puc tornar a demanar, em podria fer una altra foto? Aquest cop que surti l’escultura i el mar al fons.
I de nou, mira la foto feta i mira el llibre. Bé, ara amb més llum el noi s’hi fixa i veu que és un àlbum de fotos antic. La velleta veu l’expressió intrigada del jove i li explica:
– Aquest àlbum és del nostre viatge de nuvis, ara fa cinquanta anys… Volíem repetir-lo a les noces d’or. Però el Josep, el meu home, va morir fa dos anys. Ho estàvem preparant amb tanta il•lusió… Primer vaig pensar en anular-ho tot. Però després vaig decidir que faria el viatge jo sola. Per ell, pels dos. Estic repetint les fotos tal com les tenim a l’àlbum, com ho havíem planejat. I a la nit, a l’hotel, faig com si el Josep fos amb mi a l’habitació i li ensenyo les fotos, les noves i la antigues… Deu sonar estrany, oi?, però era la nostra celebració. I jo encara vull celebrar que fa més de cinquanta anys que l’estimo.


[Enllaç al text presentat]