Mozart

19 gener 2019 by M.Carme Marí 2 comentaris

Obro els ulls. M’he adormit! És normal amb la immobilitat i la tensió acumulada. M’hauran vist?
Em rodeja la foscor, com abans. Ja serà de dia però no deu tenir cap finestra aquest soterrani.
Crec que els he despistat. M’asseguraré de no sentir res abans de sortir per si encara hi són, em puc quedar en aquest amagatall una estona més.
Ara que hi penso, hi feia una olor pútrida que ha desaparegut i el terra on jeia diria que era humit…
Merda! Sento passes. Provo de moure’m sota el llit on estic amagat però de seguida topo amb una paret. Al tacte, és com vellut…? I això que sona… són violins?

---

• Presentat a Uuh! 6è Concurs de microrelats de por.