La verdad es que soy bastante distinto al de la foto de boda que preside el comedor. Pero ella no lo aprecia. En mi juventud todavía me parecía menos a ese apuesto novio. Ahora, de viejo, es cierto que somos todos un poco más iguales y es fácil confundirnos. Por eso me recogió. Aquel día, cuando me encontró en la puerta del supermercado, se podría decir que volví a nacer. Pensé que se acercaba a echarme unas monedas y, sin embargo, me dijo: “Alfredo, ¿qué haces ahí sentado? Ven a ayudarme con la compra”. Me hizo coger un par de las bolsas que llevaba y acompañarla a casa. “No te quedes quieto como un pasmarote, guarda las cosas en su sitio”. Y aquí estoy, convertido en Alfredo, de quien enviudó la pobre mujer unos meses atrás.
- Presentat al XI Microconcurs La Microbiblioteca
—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!
[Enllaç als finalistes d’octubre en castellà de la Microbiblioteca]
PETITES HISTÒRIES 
21 Novembre 2021 a les 07:46
Hola, bon dia.
El teu relat m’ha semblat bastant correcte (i és un elogi). Pobre home, ressignat a tenir una vida de segona i d’anar tirant tristament, i després quedar viduu quan es mor la dona amb que es va casar. Però almenys va tenir una vida, cosa que els morts no poden tenir, almenys no en aquest món, i no és ningun acudit.
En fi, cal tirar endavant, que la vida és dura però normalment no tant, almenys en la majoria de gent del nostre país encara, i no vull fer cap acudit negre no.
Ens veurem, Carme!!
PD: ¿Admetries la proposta de microrelats escrits per mi?
10 Desembre 2021 a les 21:12
Moltes gràcies, Marc, pel teu comentari. Celebro que t’agradi el relat!
Respecte a la proposta de microrelats, en aquest blog només hi publico relats meus. Això no treu que des del compte de Twitter pugui fer menció o retuitar altres comptes d’escriptura.
20 Novembre 2021 a les 20:57
Curt i concís amb intriga. Molt bé!! M’ha agradat
Maria Teresa Galan
21 Novembre 2021 a les 09:29
Celebro que t’hagi agradat, Maria Teresa. I moltes gràcies per deixar-me el teu comentari.
Carme.